Ningú no vol ser conscient que el cim de l’èxit és el principi del declivi, no necessàriament econòmic. En el cas de Shakira era quelcom impensable el 2010, any de l’èxit milionari del Waka waka, quan la colombiana guanyava muntanyes de bitllets amb cada cop de maluc. Després del seu triomf planetari amb l’himne del Mundial es començava ja a albirar la patacada, almenys reputacional. Bé, alguns ho veien.

Altres, la majoria, preferien tapar-se els ulls. El tàndem Shakira-Piqué era una mina d’or. Massa audiència per posar-li peròs a la qüestió. I la qüestió era que la nena de Barranquilla, la mateixa que havia aconseguit el seu primer gran èxit amb Dónde están los ladrones, ocupava el tron del pop amb una cançó presumptament espoliada. I alguns especialistes en enginyeria fiscal, semblava que jugaven en el seu equip.

Ambaixadora de la Bona Voluntat d’Unicef des del 2003, el 2010 la seva voluntat començava a semblar de tot menys bona. Apropiar-se d’una cançó africana li va fer guanyar aleshores molts aplaudiments i molt poques crítiques. En un estat d’embadaliment col·lectiu, la premsa solia enaltir les seves altisonants iniciatives benèfiques a Colòmbia, però pocs es preguntaven per què no residia ni tributava al seu país natal i per què el gruix dels seus guanys acabava en llocs fiscalment tan obscens com les Bahames, Panamà, les Illes Verges, Malta, Luxemburg, les Illes Caiman… Aquesta pregunta és la que, ara sí, li ha formulat sense embuts l’Agència Tributària espanyola.

 

Més de vint caus

Enfront de les tracamanyes dels seus entramats societaris, Hisenda sosté que la noia d’aparença filantròpica no pot eludir les seves obligacions tributàries a Espanya, ja que va residir més de 183 dies a Barcelona, límit marcat per la llei. Suposadament, és clar, perquè ella nega que visqués a Espanya entre 2012 i 2014, el període sota sospita. La seva coartada, també presumpta, és gairebé pitjor. El que ella ve a dir és que residia a les Bahames i que els seus guanys, els 300 milions d’euros del Waka waka i de la resta de la seva carrera, estaven en lloc segur en més de vint caus de diferents pseudopaïsos amb les seves pseudolleis respectives.

Bona part de la seva riquesa són les propietats de luxe que té a les Bahames (una mansió a Nassau i una illa sencera, Bonds Cay, que va intentar vendre a trossets), els Estats Units (mansió a Miami i àtic de luxe a Nova York), Itàlia (mansió a l’illa de Capri) i altres barraques de luxe a Barranquilla (Colòmbia), República Dominicana i Punta del Este (Uruguai). Per a la compra d’un pis colossal a Pedralbes i una altra mansió a Esplugues de Llobregat va usar societats tan esquives com la seva dansa del ventre. Segons els registres oficials, Shakira no tenia a Espanya ni negocis ni propietats. Des del principi, va pretendre passar per Barcelona com si el seu únic tresor per declarar fos Piqué.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Per a la compra d’un pis colossal a Pedralbes i una altra mansió a Esplugues de Llobregat va usar societats tan esquives com la seva dansa del ventre.

La Fiscalia barcelonina li ha recordat ara que el maig de 2012 va comprar una casa i va començar a fer-hi obres, va llogar un estudi de gravació durant un any i es va fer el seguiment del seu primer embaràs en una clínica. Tot això a Barcelona. Creuen, per tant, que era una resident de llibre, per molts dies que digui ella que va passar als Estats Units com a jurat del talent show The voice. La triple acusació espanyola (Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Generalitat) és contundent: «L’única raó d’aquestes societats interposades per Shakira, juntament amb altres branques del seu patrimoni atribuïdes a entitats amb seu a Espanya, els EUA i Holanda, és canalitzar els moviments de capital de la seva activitat i ocultar-lo a Hisenda. Amb aquest mètode, va utilitzar les empreses en lloc d’ella mateixa, i cap de les empreses tenia l’estructura ni els mitjans necessaris per exercir cap activitat».

 

Pobra nena rica

Les vendes totals dels seus discos superen els 800 milions d’unitats. Podria, per tant, haver evitat la vergonya i els possibles vuit anys de presó pagant sense parpellejar els 14,5 milions més uns altres 24 de multa que li exigeix el fisc espanyol. Ben al contrari, ella es regira com la Loba de la seva cançó: «La Fiscalia s’ha obstinat a recaptar els diners reportats en les meves gires internacionals quan encara no era resident a Espanya, i han recorregut a mitjans indeguts per pressionar-me, tal com fan diàriament i injustament amb milers de contribuents amb finalitats lucratives. No hi ha hagut mai una persecució amb tanta manca de raonabilitat i tan aferrissada per part del fisc, ni un ús tan evident de la pressió mediàtica i reputacional com a mecanisme recaptatori». Pobra nena rica. Potser es resisteix a pagar perquè creu que, amb els súper advocats que té, difícilment anirà a la presó.

Però tornem a l’inici, al cim de l’abisme. De debò va ser un robatori el Waka waka? Convé explicar bé la història, perquè és un episodi central en la vida de Shakira-Piqué («sense aquesta cançó», diu ella, «no haurien nascut els meus fills») i potser no hi ha gaire gent que sigui conscient de la cara oculta d’aquell pelotazo. Poc després de publicar el single, Sony Music es va afanyar a escriure en un xec una xifra amb molts zeros davant la queixa dels supervivents del grup camerunès Golden Sounds, dissolt el 2002. L’escàndol podia ser majúscul i calia tapar-lo.

 

Apropiar-se de l’himne del Mundial

La tornada bombardejada de Waka waka, himne oficial del Mundial de Sud-àfrica 2010, era una còpia flagrant de Zangalewa, consolidada i popularitzada el 1985 per un grup de músics de l’exèrcit camerunès als quals ningú no havia demanat permís. Apropiar-se de l’himne del Mundial, on se suposa que han de quedar plasmades totes les utopies, idees solidàries i bones intencions, perpetuava la idea d’un Occident espoliador que roba sense preguntar ni oferir res a canvi.

La Sony no es va aturar davant l’oportunitat d’un negoci planetari i la FIFA va preferir mirar cap a una altra banda. Qualsevol africà amb una oïda mig sana els hauria dit que Waka waka era un plagi de Zangalewa, un himne tan popular a l’Àfrica com La marsellesa a França. Amb diferents lletres, en diferents llengües, els nens africans de qualsevol llogaret, des del Senegal fins a Kenya, juguen a ser soldats col·locant-se fusells de fusta a l’espatlla i desfilant mentre entonen la seva recognoscible tornada: Za mina he he / Waka waka he he/ Za mina mina zangalewa (Veniu, vosaltres, vosaltres, he he / Tu ho fas, tu ho fas, he, he / Veniu, vosaltres, vosaltres, qui us ha cridat?).

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Els fusellers camerunesos de les files aliades en la