El darrer llibre de Jordi Amat Les batalles de Barcelona és un llibre excel·lent. No és un d’aquells documents qualsevol que s’afegeix a l’extensa construcció literària de Barcelona. És una crònica que va més enllà de ser una crònica periodística. Més enllà de ser una descripció dels episodis que han anat dibuixant la ciutat els darrers 50 anys.

És un assaig d’història contemporània, de crítica cultural, una crònica política i social que combina el realisme amb la percepció personal dels fets. Els diferents actors que hi intervenen entren i surten hàbilment del text per oferir-nos una visió completa dels diferents mons que han acompanyat les batalles de Barcelona.

Com els directors d’orquestra, Jordi Amat controla els tempos, les cadències i els ritmes. El text va mutant, evolucionant d’una època a una altra, com ho fa també la ciutat. Perquè si les ciutats no muten, moren. Barcelona és una ciutat especialment canviant. Amat analitza el trànsit de la ciutat predemocràtica –quan s’estrenà com a ciutat transgressora– a la ciutat democràtica, quan es consolida la normalització dels ajuntaments democràtics. Continua amb el trànsit de la ciutat democràtica a la ciutat neoliberal.

Em pregunto si faltaria un altre llibre on ens expliqués el trànsit gradual de la ciutat neoliberal a la ciutat neocapitalista actual.

El llibre ens parla dels triomfadors de cada època, però també, i sobretot, dels derrotats. Dels que no es varen beneficiar de les transformacions de la ciutat, malgrat haver-ne sofert els inconvenients.

Barcelona ha estat sempre una ciutat de batalles i de passions. Uns l’adoren i altres la maldiuen, «o la voldrien cremar» (Adrià Pujol, Picadura de Barcelona. Edicions Sidillà, 2014).

Barcelona és la ciutat on van quallar l’anarquisme i les lluites obreres. On hi ha hagut batalles socials i culturals de tota mena. Batalles que acaben en èxits, d’altres, acaben sense èxits, però no trobem mai episodis d’èxit sense batalles. Efectivament, com que no és una capital d’Estat, Barcelona no té una història d’èxits que no hagin estat precedits per una lluita o una altra.