Des de 2017 Silvia Sesé (Tremp 1965) és la directora editorial d’Anagrama. Prèviament, aquesta llicenciada en Filologia Hispànica (UB) havia passat per Círculo de Lectores, per l’Editorial Destino i per dos intensius anys d’immersió a la seva nova casa, coincidint amb la integració del segell barceloní fundat per Jorge Herralde al Grup Feltrinelli.

 

El repte Anagrama

Jo soc d’un temps i d’una època on no deies que no. L’editorial la coneixia d’haver-hi crescut, i amb Jorge Herralde havia coincidit arran de la meva feina a Círculo de Lectores. Però la coneixença en profunditat es produeix quan m’encarrego de l’edició del seu llibre Opiniones mohicanas (2001). Ell va quedar satisfet, nosaltres també, però després passaren els anys. Fins que, un dia, em va proposar venir. Per a mi, treballar és mantenir una conversa vibrant. Si no, no paga la pena. I ser a Anagrama suscita, constantment, aquest tipus de conversa.

Quan vaig assumir la direcció, tenia clar que qualsevol nou procés o canvi s’havia de basar en el propi catàleg d’Anagrama. La consigna era «mirem enrere per anar endavant» o, millor dit, «mirar endins per innovar». Si cal canviar el disseny, cerquem en el catàleg una coherència interna. Jo no tinc tantes idees. Però en tinc una de clara: Anagrama ha de mantenir molt viva la marca i, per tant, aprofundir en l’històric per ser coherents i fidels a la trajectòria. Si busquem autors o cobertes transgressores és perquè això pertany a la identitat històrica de l’editorial: ja el primer títol de Panorama de Narrativas –Dos damas muy serias de Jane Bowles– trencava l’estricte quadrat groc de Julio Vivas o els llibres de Charles Bukowski incloïen cobertes ben explícites.

 

El vincle Feltrinelli

La propietat és de Feltrinelli, però la part empresarial pertany al nostre treball diari. Anagrama tenia i té uns números saludables. Per tant, Herralde no ven per raons econòmiques, sinó per preservar el segell i el catàleg. A nivell personal i ideològic, ambdues famílies comparteixen moltes afinitats a l’hora d’entendre la literatura. A més, són àmbits complementaris, atès que els italians no tenien presència aquí i, per tant, no hi havia una competència directa.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Com a grup, compartim una idea global sobre allò que significar fer, editar i vendre llibres, una certa voluntat compartida respecte del compromís cultural amb la societat. Hi ha llibres que Anagrama no ha publicat mai, ni publicarà, perquè no encaixa amb qui som i perquè ens ho podem permetre. No publicaria mai un títol que em violentés èticament. En canvi, i de forma autònoma, acabem d’incorporar La Bella Varsovia, una petita i prestigiosa editorial de poesia creada ara fa 17 anys per Elena Medel, que també és autora nostra i que hi continuarà com a editora.

 

Sostenibilitat general i singular

L’excés de publicació al nostre país té moltes causes i és un problema de difícil solució. Tot i que hem d’intentar contenir el creixement, en un catàleg tan ampli i divers com el nostre resulta molt complicat reduir. Per anar bé i comptant totes les col·leccions, no hauríem de superar el centenar de títols, més unes quatre-centes reedicions anuals. Però després es donen circumstàncies sobrevingudes, com els endarreriments provocats per la pandèmia, i enguany ens situarem clarament per damunt.

D’una banda, com que practiquem una política d’autor, això significa que els acompanyes al llarg de tota la seva trajectòria i, amb els seus alts i baixos, molts noms estan molt actius i, generacionalment –beneït problema!–, en el seu millor moment. De l’altra, s’hi sumen les noves firmes que mires d’incorporar cada any. El creixement és, pràcticament, inevitable perquè no pots dir-li a un autor teu que la seva darrera obra li publicaràs d’aquí a dos o tres anys per raons logístiques internes.

Això provoca que, a vegades, les noves incorporacions no tinguin la visibilitat o l’impacte que es mereixerien. Evidentment, tot es fa més senzill quan t’acompanya l’èxit. Per exemple, nosaltres vam comprar els drets d’Olga Tokarczuk un any i mig abans que li donessin el Nobel. L’atzar va voler que coincidís l’anunci amb la publicació. Però potser sense el premi hauria passat desapercebuda perquè, de fet, altres segells com Siruela o Rata havien publicat prèviament obra seva. Tot té el seu temps.

 

«Narrativas hispánicas» més femenines?

Quan era a Círculo de Lectores fèiem algunes col·leccions tipus «Ellas escriben» i que incloïen a autores enormes com Margaret Atwood o Carmen Martín Gaite, però s’etiquetaven i es comercialitzaven amb una esbiaixada femenina. Quan es parlava d’elles se subratllava que eren dones, ara només que són escriptores. Per una banda, hi ha més dones que s’hi posen, que superen els filtres i que arriben al públic. De l’altra, també hi ha nous temes i nous estils que fa 20 anys no haurien estat possibles com La anguila de Paula Bonet, amb una veu molt interessant, especialment en tot allò que escriu respecte del cos i de la matèria pictòrica. Hi ha més dones perquè l’editorial se sincronitza amb els temps. Recentment ho comentava amb Ariana Harwicz, de qui acabem de presentar Trilogía de la pasión, que, si jo fos un escriptor, aprofitaria per explorar literàriament aquest capgirament que ha situat les veus de les dones en el focus comercial.

PUBLICITAT