L’encíclica del sant pare Francesc sobre la fraternitat i l’amistat, Fratelli Tutti, té la característica dels textos/mirall, en els quals el lector es veu reflectit en llegir les crítiques, les reflexions i consideracions exposades. Són textos que tenen la propietat dels miralls que, quan són plans, produeixen una imatge virtual de l’objecte reflectit sense alterar-ne ni la mida ni la forma real. La reflexió aconsegueix reflectir amb exactitud les ombres que assolen els homes i dones en l’actualitat i estableix una taula d’exercicis per aconseguir posar en forma les persones perquè puguin avançar cap a una societat més justa i plena.

Assenyala la necessitat de recuperar la capacitat de mirar a l’altre, establir la fraternitat i l’amistat per a construir un present i un futur comuns. L’amistat que planteja transcendeix la màxima de Michel de Montaigne: «Perquè ets tu, perquè sóc», en descriure la seva profunda i sincera relació d’amistat amb Étienne de la Boétie, des del respecte i la llibertat. L’amistat no és només cosa de dos, sinó que s’ha d’estendre com a ideal a tots els nostres semblants: «En canvi, l’amor que és autèntic, que ajuda a créixer, i les formes més nobles de l’amistat, resideixen en cors que es deixen completar. La parella i l’amic són per obrir el cor en cercles, per tornar-nos capaços de sortir de nosaltres mateixos fins a acollir a tothom».

La fraternitat que planteja el text transcendeix l’objectiu republicà que aspira a la tríada «igualtat, llibertat i fraternitat» que ens va llegar la Revolució Francesa, uns valors que no depenen dels Estats sinó dels individus amb una actitud d’acostament constant als problemes dels altres, a empatitzar-hi. El Sant Pare ens diu: «La fraternitat té alguna cosa positiva per oferir a la llibertat i a la igualtat. Què succeeix sense la fraternitat conreada conscientment, sense una voluntat política de fraternitat, traduïda en una educació per a la fraternitat, per al diàleg, per a la descoberta de la reciprocitat i l’enriquiment mutu com a valors? El que succeeix és que la llibertat s’amagreix, resultant així més una condició de solitud, de pura autonomia per a pertànyer a algú o a alguna cosa, o només per a posseir i gaudir. Això no esgota en absolut la riquesa de la llibertat que està orientada sobretot a l’amor».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.