L’encíclica del sant pare Francesc sobre la fraternitat i l’amistat, Fratelli Tutti, té la característica dels textos/mirall, en els quals el lector es veu reflectit en llegir les crítiques, les reflexions i consideracions exposades. Són textos que tenen la propietat dels miralls que, quan són plans, produeixen una imatge virtual de l’objecte reflectit sense alterar-ne ni la mida ni la forma real. La reflexió aconsegueix reflectir amb exactitud les ombres que assolen els homes i dones en l’actualitat i estableix una taula d’exercicis per aconseguir posar en forma les persones perquè puguin avançar cap a una societat més justa i plena.
Assenyala la necessitat de recuperar la capacitat de mirar a l’altre, establir la fraternitat i l’amistat per a construir un present i un futur comuns. L’amistat que planteja transcendeix la màxima de Michel de Montaigne: «Perquè ets tu, perquè sóc», en descriure la seva profunda i sincera relació d’amistat amb Étienne de la Boétie, des del respecte i la llibertat. L’amistat no és només cosa de dos, sinó que s’ha d’estendre com a ideal a tots els nostres semblants: «En canvi, l’amor que és autèntic, que ajuda a créixer, i les formes més nobles de l’amistat, resideixen en cors que es deixen completar. La parella i l’amic són per obrir el cor en cercles, per tornar-nos capaços de sortir de nosaltres mateixos fins a acollir a tothom».
La fraternitat que planteja el text transcendeix l’objectiu republicà que aspira a la tríada «igualtat, llibertat i fraternitat» que ens va llegar la Revolució Francesa, uns valors que no depenen dels Estats sinó dels individus amb una actitud d’acostament constant als problemes dels altres, a empatitzar-hi. El Sant Pare ens diu: «La fraternitat té alguna cosa positiva per oferir a la llibertat i a la igualtat. Què succeeix sense la fraternitat conreada conscientment, sense una voluntat política de fraternitat, traduïda en una educació per a la fraternitat, per al diàleg, per a la descoberta de la reciprocitat i l’enriquiment mutu com a valors? El que succeeix és que la llibertat s’amagreix, resultant així més una condició de solitud, de pura autonomia per a pertànyer a algú o a alguna cosa, o només per a posseir i gaudir. Això no esgota en absolut la riquesa de la llibertat que està orientada sobretot a l’amor».
Poderós programa d’acció humana
És un text viscut, nascut de l’experiència de la realitat/espiritualitat, que permet observar com valors socials i espirituals, com són la fraternitat, l’amistat, l’hospitalitat, l’amor, la solidaritat, el consol, la pau, la caritat, la dignitat i la gratitud, s’entrecreuen formant un poderós programa d’acció humana contra la intolerància, els populismes, l’egoisme, l’agressivitat, el menyspreu, la desigualtat social, la pobresa, la submissió o el poder que subjuga. És un diagnòstic dels mals que ens afligeixen com a societat i com a individus i una proposta valenta per a superar-los, convertint aquests mals en una oportunitat per prendre consciència que es fa necessari avançar des de la fraternitat i l’amistat.
Un dels reptes més interessants i necessaris que proposa és el que es refereix a la política que es necessita: «Davant de tantes formes mesquines i immediatistes de política, recordo que la grandesa política es mostra quan, en moments difícils, s’obra per grans principis i pensant en el bé comú a llarg termini. Al poder polític li costa molt assumir aquest deure en un projecte de nació i més encara en un projecte comú per a la humanitat present i futura. Pensar en els que vindran no serveix als fins electorals, però és el que exigeix una justícia autèntica, perquè, com van ensenyar els bisbes de Portugal, la terra és un préstec que cada generació rep i ha de transmetre a la generació següent».
Aquest repte ha d’esdevenir una exigència de la societat a l’activitat política. En la política no només resideixen els principis que la societat ha de canviar, sinó la capacitat d’acció per a canviar les coses de forma ordenada i consensuada. La societat ha d’exigir una política a escala humana que s’assenti en els problemes de la gent perquè és el factor determinant per canviar mentalitats i l’agenda de prioritats.
Muralles i fronteres
L’encíclica aposta per un retorn sincer i possible a valors transformadors de la realitat, que la societat ha oblidat. Valors com l’amor, la caritat, el perdó, la veritat, el reconeixement de l’altre, l’amabilitat, la justícia, la misericòrdia, el diàleg o la gratitud, que per a moltes persones formen part del passat, en aquest text són exposats com els principals motors per al canvi cultural que hem de realitzar.
La crida a mobilitzar-se per impulsar amb decisió aquests valors destaca que és possible habitar un món més compromès amb el que veritablement importa, basat a arribar a comprendre l’altre com a primer pas per prendre consciència que el necessitem. Planteja que, per aconseguir canviar l’actual situació al món, cal activar valors universals que poden destruir muralles, fronteres i trinxeres aparentment insalvables. Paradoxalment, seguim encoratjant muralles, fronteres i trinxeres per defensar-nos de l’atac d’uns bàrbars que només habiten en la nostra imaginació.
