Els acords Suárez-Tarradellas s’han presentat amb el pas dels anys com el resultat d’una suma de revelacions esdevingudes en un moment providencial. Com bona part de l’actuació del president a partir del seu retorn, en gran mesura, però, les idees empleades per restablir la Generalitat de Catalunya l’estiu de 1977 tenien arrels molt més enrere.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

És el cas de la derogació del decret-llei de 8 d’abril de 1938 –amb què Francisco Franco va suprimir l’Estatut de 1932 una vegada conquerida Lleida amb l’exèrcit rebel– que es va incloure a la disposició final tercera del Reial decret-llei 41/1977 sobre el restabliment provisional de la Generalitat el 29 de setembre de 1977.

La idea inicial i la concreció, però, d’un informe jurídic que avalés la nul·litat o la supressió de la norma franquista va tenir un descabdellament tortuós. En van ser partícips, de manera principal o tangencial, a més del mateix Josep Tarradellas, els juristes Miquel A. Marín i Manuel Ballbé, el periodista Agustí Calvet Gaziel, l’escriptor Josep Pla i el fixer del president, Manuel Ortínez, tal com ho mostra la documentació inèdita de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià que presenta política&prosa.

 

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.