La concessió dels indults per part del Govern central als condemnats del procés i la remodelació en profunditat de l’executiu han donat el tret de sortida a la segona part de la legislatura, un cop posada sota control (aparentment) l’epidèmia de covid-19 que n’ha marcat la primera meitat. Seran dos anys fins a les eleccions municipals de maig del 2023, que hauran de marcar els perfils de la convocatòria general que s’haurà de produir a finals d’aquell any, si Pedro Sánchez és capaç d’esgotar el mandat.

El que passi entre ara i la primavera del 2023 determinarà la sort dels partits i del conjunt d’Espanya en els anys vinents, d’aquí la importància d’aquests dos anys. També per al futur de Catalunya, ja que un possible canvi de majoria al Congrés dels Diputats comportaria un canvi majúscul en l’escenari que han obert els indults.

És arriscat (per no dir temerari) intentar radiografiar el que pot passar en aquesta segona meitat de la legislatura. El que ha succeït a la primera meitat ens hauria d’advertir sobre els perills de les arts endevinatòries aplicades a la política contemporània. Pocs auguraven el migdia de l’abraçada entre Sánchez i Iglesias, el 12 de novembre del llunyà (llunyíssim) 2019, que el govern de coalició estrenaria mandat fent front a la pitjor crisi sanitària en un segle, que ha tingut el món aturat durant un any.

Tanmateix, i amb totes les prevencions (malgrat que escric això a mitjan juliol, fet que diu ben poc de la meva prudència), és possible esbossar alguns elements que estan cridats a definir aquest període que es va encetar amb la concessió dels indults i que està previst que duri dos anys.

 

El doble miratge dels indults

L’agenda política espanyola dels darrers mesos ha estat dominada per un sol tema: els indults. S’ha dit que és la decisió més important (possiblement, del tot segur la més arriscada) que prendrà Pedro Sánchez. S’ho juga tot, i sense necessitat.

Des de Catalunya es fa difícil entendre la reacció de la resta de la ciutadania espanyola davant de la mesura. Aquí no hem deixat d’estar immersos en el procés iniciat fa gairebé deu anys. El debat sobre la independència, sobre el que va passar a la tardor del 2017 i les seves conseqüències (entre aquestes, potser la més important, els presos) ha dominat la conversa pública i el debat polític, amb permís de la covid-19.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.