The Rider (2017), el segon llargmetratge de Chloe Zhao, va ser tota una revolució. Quan tant la crítica com el públic donaven per mort el gènere del western, aquesta esforçada cineasta nascuda a Pequín, però educada a la Gran Bretanya i els Estats Units, va fer un triple salt mortal: no solament es tractava de tornar a explicar històries de vaquers, sinó de fer-ho des del present i amb personatges reals. El resultat va ser una mena de ficció documental en la qual un professional del rodeo s’interpretava ell mateix al llarg d’una trama que, a més, gosava beure dels grans clàssics, des de The Lusty Men (Hombres errantes, Nicholas Ray, 1952) fins a Junior Bonner (Sam Peckinpah, 1972).

El seu èxit en festivals de cinema independent i en el circuit d’art i assaig europeu va propiciar que l’actriu Frances McDormand es fixés en Zhao i la reclamés per filmar l’adaptació d’un llibre de Jessica Bruder del qual havia comprat els drets. Així va néixer Nomadland (2020), que va obtenir el Lleó d’Or al Festival de Venècia i sis nominacions als Oscars, entre altres premis rellevants. Western a destemps, que s’acosta a l’Amèrica de Trump mitjançant l’examen d’un estil de vida que potser és hereu dels temps del far west, Nomadland ha colpit profundament un públic àvid de noves formes, tant d’afrontar aquesta època incerta com de reflectir-la al cinema, immers al seu torn en un procés de transformació impredictible.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.