Un vel negre ha caigut damunt de les dones afganeses. L’obscuritat plana de nou sobre elles. Les clarianes que es van obrir a partir del 2001 s’han tancat ràpidament. Les promeses dels talibans que el nou règim seria més obert que el que van instaurar amb mà de ferro el 1996, s’han esvaït en menys d’un mes.
L’aplicació estricta de la xaria, primitiva i misògina, afecta les dones i les nenes fins al punt de robar-los tots els drets i llibertats individuals innats en l’ésser humà. A les noies se’ls ha prohibit anar a l’escola secundària, tallant-los de soca-rel qualsevol possibilitat d’un futur diferent del de ser serventes dels homes.
Ha estat clausurat el Ministeri d’Assumptes de la Dona, encarregat des del 2001 de vetllar pels seus drets. L’han substituït pel sinistre Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici. De fet, és un organisme per a fer complir l’estricta doctrina religiosa. Els ajuntaments també han pres ja mesures destinades a l’ostracisme de les dones. Així, l’alcalde de Kabul ha ordenat a les funcionàries que no vagin més a treballar, a no ser que el seu lloc de treball no pugui ser ocupat per un home. A les universitats han separat els estudiants per sexes. En alguns casos són a la mateixa aula, però amb una mampara enmig que evita que es vegin els uns als altres.
La periodista Mònica Bernabé va viure vuit anys a l’Afganistan i ara hi ha tornat. Descriu, al diari Ara, les diferències que s’ha trobat als carrers de Kabul. Explica com ha canviat el parc d’atraccions de Bague-xar, fins aleshores el més animat i concorregut de la ciutat: «És molt depriment, ja no sona música a les atraccions, es lamenta Mariam Kasemi, de 33 anys. Els talibans l’han prohibit a tot el país.» Segueix Bernabé: «La Nilofar, de 22 anys, ha anat a Bague-xar amb tres amigues. Relata com ella ha canviat la seva manera de vestir. “Jo abans anava amb texans i camisa, i mira com vaig ara.” Vesteix una túnica negra fins als peus, que amaga les formes del cos. Les seves amigues llueixen el mateix look.»
Ángeles Espinosa, d’El País, també és a Kabul: «Muchas tiendas se han adaptado cambiando los escaparates más llamativos. Algunos centros de belleza ya empezaron a tapar los carteles de caras de mujeres que anunciaban tratamientos de belleza. Las diputadas afganas están en el punto de mira de los talibanes. Una de ellas cambia de casa cada dos o tres días.»
Les dones ja no poden fer esport a l’Afganistan. De fet, no poden fer cap activitat on «el seu cos quedi exposat». Un cap dels talibans responia així a la pregunta de per què les dones no poden fer cap activitat esportiva: «No és necessari.» Una contundent i lògica resposta per a un règim on el paper de les dones queda circumscrit a la procreació, a servir i donar plaer al marit, a criar els fills i a treballar en les tasques domèstiques.
