Ni les persones, ni els paisatges, ni les situacions, ni les pintures… res del que apareix a les fotografies d’aquest reportatge ha existit mai. Són imatges creades amb intel·ligència artificial.
Les inicials IA han aparegut sobtadament a les nostres vides. De la robotització que afecta els llocs de treball manuals s’ha passat a aquests softwares intel·ligents que poden, i de fet ja ho fan, afectar les feines intel·lectuals i creatives. Amb uns bancs d’informació colossals, prenen decisions i creen coses per ells mateixos. El risc que aquesta tecnologia pot acabar suplantant els humans en els llocs de treball o fins i tot en la presa de decisions sobre qüestions fonamentals de la nostra existència és un dels importants efectes nocius que poden arribar ben aviat. S’hi afegeix també la controvèrsia sobre la propietat intel·lectual de les imatges i els textos que s’utilitzen com a base per a crear quelcom de nou. S’ha de legislar com més aviat millor sobre els usos de la IA i s’han de crear codis ètics sobre la seva utilització.
Un dels programes que ja s’estan implantant és ChatGPT. Segons la mateixa empresa, OpenAI, «l’objectiu d’OpenAI és desenvolupar tecnologies d’IA d’alta qualitat i de lliure accés a la societat en general. Per a aconseguir-ho, l’organització duu a terme investigacions en una àmplia varietat d’àrees, com ara l’aprenentatge profund, el processament del llenguatge natural i el joc automàtic. ChatGPT és un dels molts projectes que OpenAI ha desenvolupat. Es tracta d’un model de llenguatge que s’ha entrenat amb una gran quantitat de dades de text per poder realitzar una àmplia varietat de tasques relacionades amb el llenguatge natural. La seva capacitat per comprendre el context i la intenció darrere de les preguntes o consultes dels usuaris el converteixen en una eina molt útil per desenvolupar chatbots i millorar la precisió en els sistemes de cerca d’informació.»
Samsung i Apple han estat les primeres grans companyies que, davant del risc de possibles filtracions de dades crítiques de les seves empreses, han prohibit l’ús de programes d’IA als seus treballadors.
La fotografia, com no podia ser d’altra manera, també ha estat impactada per aquestes noves tecnologies que creen per si mateixes sense la intervenció de l’home. Les persones de mitjan segle XIX que veien per primer cop una fotografia, pensaven que assitien a quelcom sobrenatural, màgia pura, fins i tot tenien por. Des d’aleshores l’evolució tècnica ha fet que la fotografia s’hagi convertit en una eina indispensable de comunicació de masses. No podríem entendre la societat actual sense la imatge. Segurament, el paper més important que té és el de constatar que un fet ha ocorregut: des de ser una prova irrefutable en judicis, fins a confirmar que alguns fets han succeït realment (l’arribada de l’home a la Lluna en pot ser un dels casos més significatius).
Amb l’aparició de les fotografies creades amb intel·ligència artificial començarem a dubtar si el que estem veient és cert o no ho és. De si per fer-nos creure una cosa falsa, algú ha creat una imatge que la sustenti. Potser estem arribant a un temps on l’antic i escèptic «si no ho veig, no ho crec» serà absolutament necessari per determinar què és real i què no ho és.
