L’alcalde Pasqual Maragall quan li preguntaven quants habitants tenia Barcelona, responia «a quina hora?». Amb aquesta pregunta l’alcalde mostrava el seu reconeixement que la ciutat de Barcelona no eren només els ciutadans empadronats. La mobilitat entre Barcelona i la seva àrea i regió metropolitana era ja molt gran als anys 80 i avui ho és més encara.
Barcelona no és només el milió sis-cents mil habitants que hi estan empadronats, sinó els centenars de milers de persones que hi treballen o hi estudien sense viure-hi i els centenars de milers que hi venen a comprar, a passejar i a gaudir del seu temps d’oci.
Barcelona és una gran capital i, per tant, s’ha de governar pensant en tots aquells que hi treballen, hi estudien o hi transiten (a peu, en vehicle privat o en transport públic) cada dia a tota hora.
La ciutat no ens pertany. Barcelona no pertany només als barcelonins. Els ciutadans de Barcelona no són només els seus veïns i veïnes. Aquesta és una de les lliçons que hem de recuperar del pensament polític de Pasqual Maragall. I, per aquesta raó, les eleccions municipals a Barcelona no només interpel·len aquells que estan cridats a votar-hi.
Quan Barcelona dissenya una transformació urbanística ha de pensar en l’impacte que tindrà més enllà dels seus límits municipals. I ha de pensar també que aquesta transformació tindrà un impacte social i econòmic més enllà de l’àmbit local i del barri on es desenvolupa.
Les transformacions urbanístiques no només s’han d’orientar a crear espais i equipaments amb lògica de barri, perquè es correria el risc de perdre espais i equipaments de capitalitat, que són els que generen nous recursos econòmics i noves dinàmiques de redistribució social.
Si aprofundim en la dinàmica endògena de la «veïnificació» de tots els barris, inclosos els centrals, Barcelona es pot convertir en una gran ciutat residencial que, paradoxalment, expulsi les noves activitats econòmiques.
Prenem els eixos verds com a exemple. Una gran transformació urbanística que canviarà la forma de l’Eixample. Però quin impacte econòmic i social tindrà? Pacificarem carrers i crearem noves places, però generarem noves dinàmiques econòmiques en aquests carrers? Consell de Cent serà un bon espai on viure i els preus dels pisos pujaran encara més, però què aportarà aquesta transformació a la ciutat?
