Ja fa temps que el coreà Hong Sang-soo forma part d’un cert cànon del cinema contemporani. Des de principis d’aquest segle, el seu cinema no ha deixat de freqüentar els festivals més prestigiosos, d’alimentar sense descans les llistes dels millors films de l’any, de conquistar periòdicament un lloc d’honor en la majoria de les revistes especialitzades més rigoroses. Potser hi té a veure que Hong és un cineasta prolífic: dues, a vegades tres, pel·lícules l’any. O que som davant d’un «autor» en el sentit més estricte de la paraula, ja que els seus films sempre s’assemblen entre si, es dediquen a posar en escena uns quants personatges que parlen i parlen i a filmar-los amb deteniment i sense pressa.
Per si no fos prou, aquest tema amb variacions que constitueix la poètica predominant del seu cinema no desemboca forçosament en el realisme. No pretén construir retaules de la vida quotidiana a Seül, ni lliurar-se a l’anàlisi sociològica o al retaule de costums. Al contrari, pren aquestes aparences només com un punt de partida per barrejar-les amb somnis, fantasies, visions subjectives, retorns al passat, fins al punt que algunes vegades es diria que bona part dels seus films podrien transcórrer en diverses dimensions temporals alhora. Les seves imatges, d’una senzillesa enganyosa, poden semblar fins i tot descurades, però això és perquè Hong acostuma a renunciar a la bellesa aparent a favor de veritats més profundes, conscient que tot el que sembla simplement bonic acaba sent superficial.
El 2021, Hong va rodar un parell de pel·lícules que bé podrien representar els dos extrems de l’espectre en el qual es mou el seu cinema fins ara. Introduction, en blanc i negre, és concisa i misteriosa, obre punts de fuga que no es tanquen mai, connecta amb alguns dels seus treballs anteriors nuant llaços secrets que podrien complementar-ne el sentit. Delante de ti, en color digital, sembla exhibir una narració neta i lineal, avança sense que s’interposi res en el seu camí, presenta un discurs clar i transparent des del començament… O potser no? Perquè les coses no són mai el que semblen, sobretot en el cinema de Hong Sang-soo. I, en aquest sentit, pot ser que Delante de ti no sigui una pel·lícula tan fàcil com aparenta.
