Corren temps de grans i vertiginoses transicions globals. La mediambiental i la digital en són dos bons exemples. Deixarem per als que en saben parlar d’ambdues. Tractarem només dels efectes que generen els canvis sobre el sector turístic. De com la conscienciació i l’alarma sobre la degradació ecològica incideixen en el sector. De com la nova economia digital posa a l’abast de tothom nous mecanismes i canals d’informació i de contractació. De com, pel que fa al turisme, es modifiquen substantivament, els hàbits de consum, la selecció de preferències i una configuració i contractació més flexible i individualitzada dels plans de vacances d’una gran i creixent part de la població dels països desenvolupats, amb especial impacte en les noves generacions.

Posarem èmfasi en la finestra d’oportunitat que aquests canvis poden obrir per a la regeneració o relativa regeneració de models caducs o erronis de desenvolupament turístic i a la implantació de nous models més sostenibles, més singularitzats, amb millor ús dels recursos genuïns disponibles. I fins i tot més rendibles per l’increment de valor afegit incorporat a les ofertes adaptades als nous requeriments de demanda.

Obviarem els canvis més evidents i genèrics com l’increment de la sensibilitat mediambiental i la recerca d’informació per internet. I no gosarem fer estimacions numèriques sobre els probables efectes de la crisi sanitària 2020, són molt incerts tant el descens del volum de moviments turístics, que intuïm significatiu però relativament moderat, com el resultat del pols entre la prudència profilàctica –no infal·lible– que podria derivar fluxos cap a destins més propers i més segurs, i el fort desig de mantenir els projectes de vacances pensats amb anterioritat a la pandèmia. També intuïtivament creiem que el pols es decantarà cap a la segona possibilitat.

Ens centrarem, doncs, en les noves tendències de caràcter més profund, estable i probablement irreversible que confegeixen un marc clarament diferenciat dels que hem viscut des que el turisme va deixar de ser un privilegi de les classes altes i es va democratitzar després de la segona Gran Guerra. Ho farem amb una mirada prospectiva guiada i avalada pels canvis ja constatables. I amb aquest senzill guió: què està passant; una finestra d’oportunitat que convindria aprofitar, i una breu conclusió.

 

Què està passant

Hem optat per explicar-ho mitjançant el recull d’alguns fets i d’algunes dades. Creiem que serà més il·lustratiu que llargues i potser massa subjectives descripcions.

Un estudi del 2014 encarregat per l’Agència Catalana de Turisme a la consultora DCB, ja detectava que predominaven en les paraules clau utilitzades en les presentacions d’un ampli ventall de rutes i productes, conceptes com paisatge, fauna i flora, història, cultura, gastronomia, patrimoni monumental, etc. indicant inequívocament que els seus promotors havien detectat els nous interessos prioritaris de la demanda.

El concepte LOHAS (Lifestyle of Health and Sustainability), procedent dels Estats Units, ha fet fortuna convertint-se en paradigma per a segments de demanda que creixen ràpidament en els països més desenvolupats. Unes pautes de consum tendents a fer valer variables com calma, silenci, ús pausat del temps, medi ambient, nutrició saludable, salut o sostenibilitat. Un canvi rellevant de valors i preferències.

Booking.com ha fet públics recentment els resultats de l’informe del 2019 sobre turisme sostenible, en el qual es destaca que els enquestats manifesten, en percentatges elevats i molt superiors al mateix informe del 2016, les següents variables: considerar necessari i estar decidits a prendre decisions de turisme sostenible, triar establiments respectuosos amb el medi ambient, reclamar l’existència d’etiquetes que els distingeixin, que els webs informatius filtrin en les cerques empreses sostenibles i, atenció!, buscar experiències autèntiques i representatives de la cultura local dels destins turístics.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

Es modifiquen els hàbits de consum i es configura una oferta de vacances més flexible i individualitzada.

Diversos documents de fa uns anys de la Comissió Europea pronosticaven les tendències de la demanda turística per al 2020 i destacaven cinc variables: demanda d’experiències saludables i singulars en entorns sostenibles; disseny de productes dirigits a públics objectius molt més segmentats; model de turisme i mobilitat alineats amb la lluita contra el canvi climàtic; estreta relació entre activitat física, salut i benestar, que afavoreix al turisme actiu, i, finalment, grans oportunitats per comunicar i comercialitzar a gran escala a través de les llavors anomenades TIC. Ara ja sabem que eren vaticinis encertats.

 

L’ase, el poni o el cavall

La mobilitat és un dels elements clau per a la sostenibilitat. Per a més del 70 % dels ciutadans de la UE que viuen en zones urbanes, la mobilitat urbana s’ha convertit en un factor important de qualitat de vida. Les noves solucions de mobilitat representen l’avantguarda de la innovació tecnològica i social (a París, només un 36,8 % de famílies tenen cotxe propi; a Londres, un 40 %; a Copenhaguen, un 29 %). En paral·lel, el concepte «ecomobilitat turística» en els destins turístics, prospera en dues línies: a) l’energia humana com a mitjà de desplaçament (caminar, anar amb bicicleta o patinar, el caiac o la canoa són alguns exemples. També l’ús d’animals com l’ase, el poni o el cavall), i b) mitjans de transport motoritzats respectuosos amb el medi ambient o alternatius a l’ús del vehicle individual.

Creix també el turisme d’aventura. S’ha estandarditzat com a tal el de duració de més d’un dia i menys d’un any que reuneix almenys dos dels següents elements: activitat física, interacció amb la natura i aprenentatge (immersió cultural en el punt de destí).

I finalment, un fet molt significatiu que indica que els grans operadors digitals d’intermediació i comparació d’ofertes (en endavant les OTA, on line travel agency) ja ho tenen molt clar. TRAVALYST és el resultat d’una iniciativa del duc de Sussex consolidada amb la incorporació d’empreses líders com Booking.com, Skyscanner, Tripadvisor, Trip.com i Visa. El passat febrer va anunciar el desenvolupament de projectes marc de sostenibilitat útils com a guia a l’hora de puntuar les pràctiques sostenibles en el sector de viatges i turisme en qualsevol canal, per ajudar les persones a prendre decisions.

Sembla poc discutible que el canvi està en marxa. Però volem fer dues observacions: una que el matisa i una que n’amplia l’abast. La primera, que seguirà havent-hi importants fluxos de moviments turístics a l’entorn de productes i canals comercials convencionals, tot i que introduint en molts casos elements (en part retòrics i en part reals) vinculats a les tendències emergents. Això no qüestiona, però, el rellevant i constant avenç de configuració i contractació individualitzada, flexible, a mida dels plans de vacances, generalment amb ús auxiliar d’alguna OTA.

La segona, que el canvi més visible, més evolucionat i més concretat és el referit a les variables i destins amb més relació amb la qualitat ambiental. Però això no vol dir de cap manera que els canvis no abastin al turisme urbà o –potser millor– al turisme en general. Ja hem vist en aquest text com apareixien conceptes com «immersió cultural», «patrimoni històric» i «recerca d’experiències autèntiques i representatives de la cultura local en els punts de destí». I amb tota seguretat variables més concretes s’aniran construint com a nous trets característics singularitzats en cada destí i diferents o complementaris dels específicament mediambientals.

 

Una parella de turistes és rebuda pels treballadors, amb mascaretes i guants, d'un hotel d'Alcúdia el 15 de juny. Fotografia d'Atienza. Efe.

Una parella de turistes és rebuda pels treballadors, amb mascaretes i guants, d’un hotel d’Alcúdia el 15 de juny. Fotografia d’Atienza. Efe.

 

Una finestra d’oportunitat

Les dues transicions que estem considerant són de diferent naturalesa. És fàcil observar com impacten de forma diferent en el turisme: una, aporta potencial per redefinir models d’oferta i, l’altra, facilita la informació i la contractació directa i individualitzada de serveis turístics. Però tenim una gran sort: es creuen en un punt que podríem anomenar la cruïlla del «factor reputació» (en endavant, FR), que obre una àmplia finestra d’oportunitat.

No té sentit comptar turistes sense preguntar-se ni qui són ni què volen.

Segons l’Eurobaròmetre, en els cinc anys transcorreguts entre 2011 i 2016 en les respostes a la pregunta: «quina de les fonts d’informació considereu més importants a l’hora de prendre decisions sobre els vostres plans de viatge?», hi havia hagut canvis importants, «webs que recullen opinions i comentaris de viatgers» s’havia situat en primer lloc, seguida de «webs gestionats per proveïdors de serveis» i «experiències pròpies», en detriment de «publicitat d’ofertes a internet o mitjans de comunicació», «agències de viatges i tour-operadors», «amics i col·legues» i resta de variables suggerides. Retinguem aquesta dada.

És una excel·lent notícia per a la lliure competència que la bona reputació, si és merescuda, tingui valor de mercat. Però si hem parlat d’una gran sort és perquè el FR comporta una afortunada coincidència d’interessos entre, d’una banda, les empreses i els destins turístics adaptats a les noves tendències i, de l’altra, les OTA. A tots dos actors els convé que hi hagi moltes valoracions dels usuaris en els webs de les OTA, la fiabilitat de les valoracions és directament proporcional a la quantitat, els grans números les fan menys susceptibles de manipulació i de criteris esbiaixats, les recomanacions guanyen credibilitat.

A tots dos els convé que el FR sigui fiable i influeixi en la selecció/recomanació dels millors proveïdors de serveis i incrementi la confiança dels usuaris en les OTA. A tots dos els convé que els turistes estiguin satisfets tant dels serveis rebuts com de la intermediació utilitzada. Una satisfacció que incrementarà el volum de noves valoracions positives.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Aquesta coincidència d’interessos ens porta molt més enllà: com més dades són processades amb assistència d’intel·ligència artificial, més aprenen i muten automàticament (self learning) els algoritmes de la computació, refinant i verificant així perfils tant dels usuaris que cerquen serveis i productes com de les mateixes ofertes i la veracitat de les informacions que divulguen.

Estem parlant d’un clàssic: la bondat intrínseca dels mercats transparents. Estem parlant d’una probable conciliació automàtica entre perfils mútuament idonis de clients i d’ofertes, una conciliació instrumentada per un mecanisme neutral i molt eficient per fer-la. No cal cap pacte explícit entre els oferents i les OTA, el pacte és tàcit i automàtic, només cal que els oferents facin bé la seva feina: bons productes adaptats a les noves tendències i veracitat en la informació. No és màgia, és una de les cares amables (no totes ho són) del big data.

 

Conclusió

Només n’hi pot haver una. Tant els oferents de productes i serveis turístics com els organismes responsables de la gestió dels diferents destins –per anar bé, organismes mixtos, professionalitzats i tècnicament capacitats– cal que deixin d’una vegada de fer això que en diuen «promoció turística» anant pel món repartint fulletons amb fotografies que ja es poden trobar a internet, i deixin també de comptar (malament) turistes sense preguntar-se ni qui són ni què volen.

I que, en lloc d’això, usin les eines digitals per difondre amb veracitat nous i bons productes pensats per a la mena de turistes que volen captar, confiant en un relatiu però alt i creixent èxit de la conciliació automàtica. Si ho fan bé, tindran el FR a favor, trobaran clients idonis, milloraran la rendibilitat i, si comuniquen bé, fins i tot obtindran el premi d’una relació més cordial i enriquidora entre autòctons i turistes. La recepta teòrica és senzilla. És possible que instrumentar-la sigui més difícil. Però l’aprenentatge sembla obligat. Game over.