Entre el 2007 i el 2011, arran de l’auge de les xarxes socials, es confiava en la xarxa com una manera directa de relacionar els polítics amb els ciutadans sense passar pel filtre de la premsa. Semblava que així es posava fi a la relació simbiòtica entre partits i mitjans de comunicació. De sobte, el receptor podia ser emissor i interactuar directament amb la classe política (encara que aleshores només ho fessin pocs polítics). Tot estava a punt de canviar, per a bé.

I no era mentida. Avui hi continua havent molts estudis que demostren els bons efectes que té aquesta interacció en línia. El 2010 es va publicar un estudi de la Congressional Management Foundation que assenyalava que la interacció personal en línia feia créixer en un percentatge elevat l’aprovació dels polítics. Altres estudis mostren els efectes psicològics de l’augment de la simpatia gràcies a les interaccions (Lee, 2012) o també la sensació de proximitat (McGregor, 2017). Tot tenia un sentit. Per tant, més diàleg es convertiria teòricament en una millor democràcia, en més capacitat d’escolta i de decisió, i també en més capacitat de rendició de comptes i, en definitiva, en una manera millor de fer política.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Deu anys després, les coses han canviat bastant, sí, però en moltes ocasions, han anat cap a pitjor. Un cas pròxim i paradigmàtic el vam viure fa uns mesos. L’11 d’abril del 2021, just onze anys, tres mesos i sis dies després del seu primer tuit, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va anunciar que abandonava Twitter i el gairebé un milió de seguidors que tenia. Havien passat 4.144 dies i havia escrit més de 22.000 missatges en aquesta xarxa social. La seva decisió va ser comentada immediatament per desenes i desenes de crítics i d’admiradors, a favor i en contra.

L’alcaldessa explicava mitjançant una imatge amb un text les seves raons per fer-ho. Dos mesos després d’haver abandonat aquesta xarxa social, decisió totalment respectable, és interessant analitzar-les:

PUBLICITAT
Correos Market

 

El discurs de l’odi

Deia Colau en el seu text: «La política és diàleg i debat, i gràcies a l’intercanvi d’informacions i opinions podem millorar. Quan va començar, Twitter tenia molt d’això. Per desgràcia, en els últims anys és sabut per tots que la xarxa s’ha omplert de perfils falsos i anònims que intoxiquen i inciten a l’odi. Molts d’ells fins i tot comprats amb diners (bots) per l’extrema dreta».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.