Cada habitant requereix cada dia 45 kg de mercaderies a Nova York, 35 a Pequín o 32 a Bogotà. A Barcelona devem estar entre aquestes xifres. Això inclou tot el que consumim a casa i a fora, la roba, mobiliari i equipament, el que utilitzem per treballar, el combustible que consumim per desplaçar-nos i el que es necessita per a construir i mantenir edificis, infraestructures i instal·lacions. Cal afegir-hi els residus, envasos i retorns que es generen amb aquestes entrades.

De tot aquest univers de mercaderies de diferent tipus (que en podríem anomenar Logística Urbana), en distingirem un subgrup que són les mercaderies destinades directament a comerços, restauració, oficines, activitats en teixit urbà (fora de polígons industrials) i finalment a les llars. Això és el que s’anomena Distribució Urbana de Mercaderies (DUM), que ha crescut ràpidament en els darrers anys, i es preveu que triplicarà el seu volum entre 2010 i 2050 als països de l’OCDE.

A l’increment de volums cal afegir-hi un increment de freqüència: cada cop més viatges, amb vehicles més petits. Això és el resultat de múltiples factors: reducció d’espai de magatzem als establiments, major rotació dels estocs, cursa per reduir els temps d’entrega als clients o normatives municipals que restringeixen les dimensions dels vehicles.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Al moviment de mercaderies cal afegir-n’hi un altre, més amorf: els vehicles de serveis utilitzats per realitzar instal·lacions, manteniments, inspeccions, reparacions, neteja, per desparasitar, etc. Molt sovint són activitats que es realitzen amb vehicles comercials similars als de la DUM. No tractarem a fons aquesta realitat en aquest article, només volem posar-ne de manifest l’existència i que també experimenta un ràpid creixement.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.