És un bon començament de la temporada literària que hagin coincidit tres llibres que confirmen el que anunciava César Aira en un dels assajos d’Invención y otros temas, que en la literatura de debò el tema es revela al final, com la figura que dibuixa l’escrit, una figura que és independent de les intencions de l’autor i que gairebé sempre, segurament, si en un principi n’hi va haver alguna, l’acaba contradient. El literari de la literatura, concloïa, es reconeix en la postergació del tema i en l’alteració de les intencions: quan el tema s’anticipa a la creació literària, i la intenció es realitza, tenim motius suficients per sospitar que estem davant d’una deliberada operació mercenària o comercial.

Res d’això no es troba en l’últim llibre de Jordi Masó (Granollers, 1967), Xacona, un títol que fa referència a una composició musical caracteritzada per una estructura de variacions sobre una sèrie harmònica i melòdica, i que és una novel·la de reiniciació: en un instant fatal, una vídua, mentre endreça el despatx del Gustau, el seu marit, enterrat el dia abans, troba una carta d’amor sense data i firmada per una tal Clara R., i en el desenrotllament de la ficció immediatament hi apareixen la Roser i l’Enric, la filla i el gendre, i no trigaran gaire a entrar a l’escena uns altres secundaris tan imprescindibles com l’Asunción, la dona de fer feines, un inspector que es diu Quintana i el doctor Fígols. A partir d’aquesta troballa, Xacona es converteix en una multiplicada caixa de sorpreses, o potser en una caixa de Pandora, on el lector assisteix atònit a les espectaculars figures de calidoscopi, tantes com lletres té l’alfabet, que Jordi Masó traça com un il·lusionista portentós –«imaginem trucs de naips, el vol d’una capa negra, els arabescos sinuosos de la vareta màgica, barrets de copa que vomiten conills i coloms»–, com el mestre de les apropiacions subtils, de les imitacions que superen el model i de la referència demolidora que el lector amb sort –uns pocs feliços– ja coneixia de Polpa (2016), La biblioteca fantasma (2018) o de L’hivern a Corfú (2019).

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament o accedeix si ja ets usuari/subscriptor.