El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), la institució encarregada de vetllar per la legalitat estatutària i constitucional de les lleis catalanes, va agafar un protagonisme inesperat durant el procés independentista. Tanmateix, en els darrers anys la seva presència en el debat polític i mediàtic ha minvat, de forma notable, a causa de la davallada d’activitat que ha experimentat. En aquest sentit, entre l’any 2014 i el 2015 l’organisme va emetre un total de 52 dictàmens mentre que entre el 2018 i el 2023 n’ha publicat 28, poc més de la meitat. Les fonts consultades afirmen que aquesta institució autonòmica tendeix a ser un mirall de l’activitat política catalana i de les relacions entre la Generalitat i el Govern d’Espanya i, en conseqüència, atribueixen principalment aquesta caiguda a dos factors: al descens de la producció legislativa del govern català i del Parlament i a la disminució de la conflictivitat entre l’administració catalana i l’espanyola. Les dades avalen, en bona part, aquesta teoria, ja que quan hi ha una major activitat de l’executiu autonòmic i de la cambra catalana i hi ha una més gran conflictivitat política i competencial entre els dos governs, el Consell genera un nombre més alt de dictàmens.

Alguns exemples ho reflecteixen de forma clara: entre el 2009 i el 2010, poc temps després de la constitució del Consell i en el període que comprèn els darrers mesos del tripartit d’esquerres, el CGE es va pronunciar sobre 25 qüestions en 13 mesos (més de la meitat dels dictàmens presentats eren sobre qüestions que afecten la cambra o l’executiu català). En aquest sentit, l’alt nivell productiu del govern presidit per José Montilla (entre el 2006 i el 2010 va portar a aprovació del Parlament 89 projectes de llei) i el fet que alguns grups de l’oposició duguessin algunes de les seves normes al Consell va provocar que aquest tingués un volum notable de carpetes a resoldre. Per contrast, durant el mandat de Quim Torra (2018-2020), l’executiu va aconseguir tirar endavant únicament 12 projectes de llei (en total, en aquella legislatura, el Parlament va aprovar 32 normes). Doncs bé, en aquell període el CGE tant sols es va pronunciar sobre 16 matèries, més de la meitat de les quals sobre conflictes entre la Generalitat i l’Estat.

 

Menys conflictes institucionals

Des de l’any 2016 el nombre de dictàmens sobre conflictes entre l’administració catalana i l’espanyola ha disminuït substancialment. Un dels motius que explica aquesta nova dinàmica és l’arribada, l’any 2018, de Pedro Sánchez a La Moncloa. Per contra, durant el segon executiu d’Artur Mas (desembre 2012-gener 2016), època en què es va gestar i es van posar les bases del procés independentista, el Consell va fer més pronunciaments que mai –més de 50- sobre conflictes competencials entre ambdues esferes administratives. De fet, va ser la legislatura amb més dictàmens emesos- més de 70- des de la posada en marxa del Consell. No obstant això, i tot i ser una legislatura més productiva que la dels governs de Puigdemont i Torra, tan sols es van presentar una vintena de sol·licituds sobre qüestions merament autonòmiques.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.