Sigui qui sigui el president dels Estats Units el proper 20 de gener, es pot afirmar que el trumpisme no va ser un accident de 2016 sinó un estil de fer política des de la Casa Blanca, acceptat com a mínim per la meitat dels electors nord-americans.

Donald Trump es va enretirar del lideratge occidental tan bon punt posà en marxa el seu eslògan America First trencant conceptualment les aliances que tots els governs americans havien establert arreu del món en qüestions de seguretat, comerç, canvi climàtic i justícia internacional. Ha volgut anar en solitari sense que ningú l’obligués renunciar a la primacia que havia heretat de tots els seus antecessors, des de Woodrow Wilson ara fa tot just un segle.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La seguretat col·lectiva que ha garantit l’estabilitat occidental en els moments més convulsos de la història recent ha estat substituïda en la pràctica per l’hegemonia de la força que indubtablement disposa la primera potència militar del món. El «poder tou» ha resultat molt beneficiós per als Estats Units i també per a la resta de països occidentals que han acceptat el relat promogut per les elits acadèmiques, polítiques i culturals americanes.

El trumpisme ha dividit radicalment la societat americana exportant la confrontació arreu del món occidental com la forma més adient de fer política. Ha fet ús de la mentida de manera sistemàtica, ha ignorat les prevencions de la ciència per combatre el coronavirus i, avui mateix, ha apel·lat al Tribunal Suprem per frau electoral quan encara s’estaven fent escrutinis en molts estats. De passada s’ha declarat vencedor de les eleccions quan encara no es coneixien tots els recomptes.

L’alta participació electoral ha fet que els republicans pugessin més d’un milió de vots tot i que s’han quedat per darrere dels demòcrates que tot i així han aconseguit més de tres milions més que els republicans. Donald Trump ha aconseguit la fidelitat dels que el votaren i ha augmentat el nombre de seguidors que pensen que les seves conviccions més profundes seran millor ateses per un home que es comporta inesperadament però que connecta molt bé amb els seus.

Molts votants de Joe Biden li han donat suport més per barrar el pas a un segon mandat de Donald Trump que pel carisma o el programa del candidat demòcrata. Queden dies o setmanes per saber qui serà finalment el pròxim president. El que compta és que el corrent populista dels primers quatre anys de Trump seguirà el seu curs i empastifarà la política nord-americana i occidental en un futur immediat. Redreçar aquesta orientació és una tasca a llarg termini que requerirà nous lideratges i nous programes socials en un món tan convuls i canviant.