Malgrat la moratòria dels governs espanyol i català per aturar els desnonaments de persones vulnerables durant la pandèmia, s’han continuat executant.
Pedro Sánchez ha prorrogat el decret, que acabava a l’estiu, fins a finals d’octubre. Un cop arribats a aquesta data, la tardor es presenta dramàtica, segons manifesten totes les associacions que lluiten per evitar que més gent es quedi sense llar. La PAH assegura que, a Catalunya, les famílies afectades podrien arribar a 26.000. Les darreres estadístiques oficials, del 2020, posaven la ciutat de Barcelona al capdavant d’Espanya en desnonaments. 1.028 en un sol any. Al darrere de les fredes xifres hi ha vides, persones, lluites i, sobretot, molta angoixa per l’incert futur. Són les cares del drama.
La Barceloneta, un barri especialment castigat per l’especulació
La Fairouz, tremolosa i atemorida, treu el cap per la porta dels baixos on viu. És un dels diminuts pisos anomenats quarts de casa. Quan les furgonetes dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra bloquegen l’estret carrer, els activistes del Sindicat d’habitatge de la Barceloneta, amb el suport de persones d’altres barris, ja fa estona que hi són. La veïna es tanca al pis a pany i forrellat i els activistes s’asseuen a la porta com a escuts humans. Els policies els van estirant i aixecant de terra un a un, prenent-los les dades a tots. Quan accedeixen al portal, la Fairouz obre la porta sense oferir resistència. Amb l’ajuda d’unes amigues surt amb quatre bosses i una maleta de Mickey Mouse. No té res més.
L’escàndol al carrer Rector Bruguera és majúscul. Veïns, des dels balcons, s’afegeixen a la protesta. El lament que més s’escolta és «Un altre pis per als guiris.».
Dues lluitadores veteranes
La Kris acaba de passar la covid-19. Viu al carrer de La Lleona, tocant a la plaça Reial. Després de protestar i intentar evitar desnonaments durant molt de temps, ara li ha tocat a ella. Una munió d’activistes s’arrepleguen al petit carreró del Gòtic per solidaritzar-s’hi i lluitar perquè no perdi casa seva. Entre ells, una dona gran, molt gran, en cadira de rodes. És la Núria Marcet de noranta-un anys. Després d’una vida sempre ajudant els altres (monja, cooperativista, infermera), continua a primera línia batallant contra les injustícies.
Amb un fil de veu, segueix les consignes que omplen el carrer «Cap família fora del barri.» «El barrio se defiende.» «Al barri som família.» «Vecina despierta, desahucio en tu puerta.».
Aquest cop, la batalla s’ha guanyat. La Kris, entre plors i somriures, ensenya el paper rosa que dóna fe que es queda a casa.
Un suïcidi durant el desnonament
No tothom té la fortalesa necessària per afrontar la pèrdua de l’habitatge. El 14 de juny, a Sants, un home se suïcidava quan la comitiva judicial picava a la porta per executar el desnonament.
Estava sent atès pels serveis d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona que havien acreditat la seva situació de vulnerabilitat. El jutge no ho va tenir en compte i va tirar endavant l’expulsió.
Deu intents de llançament
A dalt de tot del Guinardó, al carrer Sèrbia, una llogatera s’enfronta al desè intent de desnonament. Mentre ella és al carrer intentant aturar-lo, al pis, quatre fills menors, una germana i el seu nadó, esperen el desenllaç.
L’altíssim grau de vulnerabilitat (cinc menors), fa que s’aturi, aquest cop sense data. La llogatera, membre de la PAH, Plataforma d’afectades per la hipoteca, seguirà reclamant el lloguer social que li correspon.
En aquest cas, les mesures per aturar desnonaments s’han mostrat eficaces. Però tot pot canviar amb la represa dels processos, un cop finalitzada la moratòria.
Estafats i desnonats
Una família de colombians amb tres nens va arribar a Barcelona amb un somni trencat a la maleta, l’americà; les lleis antiimmigració de Trump els va expulsar dels Estats Units. Van llogar un habitatge a Nou Barris a un fals propietari. Després de pagar tres mensualitats de cop, s’hi van quedar a viure. No sabien que estaven ocupant un pis il·legalment. Mentre els pares mouen cel i terra per no quedar-se sense sostre, el Matías, de quatre anys, la Tiffany, de deu, i David, de disset, gaudeixen dels últims dies a la seva confortable llar de la via Júlia.
Un lloguer social no renovat
La Cecilia i el Juan ja passen dels seixanta. El 2013, Caixa Catalunya els va concedir un lloguer social per viure en aquest petit pis de dalt de tot de Roquetes. Per arribar-hi s’ha de pujar per un carrer amb escales mecàniques que salven el gran desnivell del barri. En contraposició amb aquest avenç, el tercer on viuen no té ascensor. La Cecilia, acabada d’operar del genoll, està ara immobilitzada a casa. No pot baixar les escales.
Aquest lloguer, de només 175 euros, es va anar renovant fins que, ara, el BBVA els l’ha denegat. Tenen demanat un pis d’emergència social, però pot trigar fins a tres anys en arribar.
El Juan, en tractament psiquiàtric per depressió, i la Cecilia, sense poder caminar, seran desnonats ben aviat. A la immobiliària Divarian, a través del portal Haya, es venen aquests actius dels bancs. Un d’idèntic al de la Cecilia i el Juan està a la venda per 95.500 euros. Aquest és el benefici que s’obté per deixar al carrer dues persones amb el certificat de vulnerabilitat.
