La pandèmia no és equiparable a una guerra mundial, però alguns dels seus efectes s’acosten a la idea que ens fem de la destrucció produïda per una guerra i, sobretot, a la necessitat de reconstruir, tant les economies com l’ordre internacional. I més quan el món pateix el contagi d’un virus polític com el del nacionalisme populista, que ha fet estralls als Estats Units amb Donald Trump i ha lesionat seriosament les institucions i l’ordre internacionals.
El primer problema que es plantegen avui els governs occidentals de cara a aquesta reconstrucció és conèixer la naturalesa de la superpotència que ha sorgit reforçada d’una forma o altra per les crisis sanitària, econòmica i política, i gràcies especialment a l’acceleració en el declivi dels Estats Units provocat pel trumpisme.
Aquest problema és en alguns aspectes similar al que se li va plantejar a George Kennan, diplomàtic amb plaça a Moscou el 1946, i que ell va respondre amb l’anomenat Telegrama Llarg, un text llegendari que va posar els fonaments polítics i intel·lectuals de la guerra freda, publicat després a la revista Foreign Affairs el juliol de 1947 amb el títol de «Les fonts de la conducta soviètica», sota la firma anònima de Mister X.
La idea de contenció (containment) no era militar en els seus orígens, sinó ideològica i moral. Ara no anem potser cap a una guerra freda amb la Xina, i subsidiàriament amb Rússia, però ens trobem en tot cas amb una competència ideològica i moral amb els seus règims autoritaris, afegida a la dificultat de la competència comercial i econòmica dins d’una globalització esquerdada.
PUBLICITAT
Cal subratllar com a notable diferència el contrast entre el desconeixement occidental de la natura exacta del règim soviètic aleshores i el coneixement minuciós actual del sistema polític, econòmic i social xinès. El paral·lelisme, si cal buscar-lo, és en els dubtes respecte a la política a seguir i al tipus de relacions que cal establir amb la República Popular Xinesa i, sobretot, amb una economia que està hiperconnectada amb l’occidental.
Pertorbar l’ordre liberal
«El missatge de George Kennan en el Telegrama Llarg encara és vàlid avui: no pensem que el govern de Moscou pensa o funciona com nosaltres. S’aplica a Pequín encara més clarament», escriu el diplomàtic britànic Robert Cooper en el seu darrer llibre The Ambassadors. A diferència de la Unió Soviètica de l’any 1946, Cooper assegura que aquestes dues potències «no busquen la revolució mundial, però tampoc no estan satisfetes amb la posició que ocupen en l’ordre internacional ni amb l’ordre internacional mateix». El que fan és substituir la idea del cordó sanitari al voltant del bloc enemic, una forma d’esfera d’influència, per un cordó de moviments separatistes esponsoritzats que pertorbin l’ordre liberal, el mateix que fan al ciberespai.
El paràgraf final del ‘Telegrama Llarg’ encara té actualitat: «Hem de tenir el coratge i la confiança en nosaltres mateixos per mantenir els nostres mètodes i concepcions de la societat humana. El perill més gran que ens pot arribar en tractar el problema del comunisme soviètic és que ens permetem convertir-nos en el més semblant a allò que volem combatre».
La fórmula de la nova globalització controlada i dividida no la coneixem encara, però sabem que caldrà vigilar tot el que afecti la seguretat: transferències de tecnologia, dependència energètica, inversions estratègiques, penetració en arxius de dades, manipulació monetària o administracions i, naturalment, institucions polítiques i electorals. Impliquen l’espionatge i la mateixa guerra cibernètica, però també la competència entre l’eficàcia dels models autoritaris i dels models de democràcia liberals. Res a veure amb la tosca imatge que retenim de la guerra freda. Ni tampoc amb la ineficiència i la incompetència dels comunistes soviètics en contrast amb l’èxit sobretot econòmic dels ambiciosos comunistes xinesos, conjurats per convertir el seu país en la primera superpotència a mitjan segle XXI.
El paràgraf final del Telegrama Llarg, expressió dels ideals democràtics de Kennan, té encara actualitat: «Finalment hem de tenir el coratge i la confiança en nosaltres mateixos per mantenir els nostres mètodes i concepcions de la societat humana. El perill més gran que ens pot arribar en tractar el problema del comunisme soviètic és que ens permetem convertir-nos en el més semblant a allò que volem combatre».
Dos imperis de la ment
Al final, la confrontació serà ideològica. «El món és una idea, més ben dit: és una idea sobre com funciona o hauria de funcionar», va escriure fa deu anys el periodista Xavier Batalla (Barcelona 1948-2012), en un llibre remarcable de publicació pòstuma (El mundo es una idea. Crónicas sobre la guerra y la paz). «És una idea –afegia–, però segons qui la tingui pot ser una utopia o una distopia».
El biògraf de Kennan, John Lewis Gaddis, ha dibuixat aquesta confrontació ideològica en el seu llibre On Grand Strategy com una rivalitat i un enfrontament entre dos superpoders, un a Occident i l’altre a Orient, que conserven els llegats mil·lenaris de Roma i de la Xina, els únics imperis que han fet sobreviure la seva herència per damunt dels avatars històrics i sobretot militars. Segons aquest brillant historiador de la guerra freda, es tracta de dos imperis de la ment, els únics amb capacitat per perdurar.
Si és veritat que rivalitzaran dues idees tan diferents de la globalització, cadascuna amb les eines ideològiques construïdes durant segles, el que ens caldrà a nosaltres és entendre com pot ser la proposta de globalització xinesa i, sobretot, què en podria quedar del millor llegat occidental, que són els valors i la cultura de la Il·lustració, en un món dominat pel règim autoritari de Pequín.
