Joan Fuster va nàixer el 23 de novembre de 1922. És per aquest motiu que, enguany, recordem i celebrem el centenari del naixement d’un dels grans intel·lectuals i escriptors del segle XX al País Valencià i, també, al conjunt de territoris de llengua catalana. Fuster, de fet, és un referent no sols per als valencians. És un patrimoni de tots plegats. Per això, no només el Govern valencià va aprovar un decret que declarava 2022 Any Fuster (i en va nomenar comissaris Francesc Pérez Moragon i Salvador Ortells), sinó que també la Institució de les Lletres Catalanes, entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya, va triar Enric Sòria, i el Govern de les Illes Balears, Fina Salord i Damià Pons, comissionats respectivament a Catalunya i a les Illes d’(uns altres) Any Fuster.

Veurem en què es concreta aquesta voluntat política i comprovarem com va la cooperació entre els tres anys Fuster en el mateix any, però ara m’acontente a destacar que si més no el centenari no ha passat per alt a les institucions públiques (no puc estar-me de preguntar, però, què en farà el Govern d’Espanya i les entitats culturals que en depenen). Hauria estat millor tenir consensuat amb prou antelació un pla d’activitats i de publicacions de tots plegats, però les coses són com són.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Que Fuster nasqués el 1922 ajuda a entendre més d’una cosa. Per exemple, l’esclat de la Guerra Civil el va agafar amb tretze anys i la finalització amb setze. Potser amb la ironia proverbial que professava, podríem dir que es va xamar les quatre dècades de la grisor repressiva del nacionalcatolicisme. Aquesta petjada, sense dubte, marca. Ell no va ser, en cap cas, un intel·lectual del règim. Contràriament, com que es va oposar a l’autocràcia franquista, en va patir les conseqüències.

«El que mana vol que els manats siguen dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat», va escriure. Com altres intel·lectuals, va haver de fer front a la censura, a l’exclusió (va deixar de publicar a la premsa de València arran de les reaccions per la publicació de Nosaltres els valencians i d’El País Valenciano) i a l’oprobi (algunes falles de València van cremar l’efígie de Fuster i alguns dels seus llibres).