Quan es va estrenar Crash, a principis dels anys 90, potser encara no estàvem preparats per assimilar el significat de les seves imatges, insòlites i pertorbadores. És cert que pel·lícules com L’últim tango a París (1972) ja havien deixat clar que les revolucions dels 60 també tenien un costat fosc, que el camí que havien inaugurat l’«amor lliure» i la «revolució sexual» no solament estava sembrat de flors sinó també de sang, i si no que li ho preguntin a Charles Manson.

Però calia fer un pas més. Calia dir que els temps estaven canviant i que la fi de segle seria una altra cosa, l’anunci del que havia de venir. Calia adonar-se que la tecnologia exerciria un paper transcendental en tot aquest procés. Crash parla de persones que transiten pel món a l’interior d’un automòbil, i les relacions sexuals de les quals ja no tenen a veure tan sols amb l’ardor dels cossos, sinó també amb la fredor del metall, o fins i tot amb el gaudi pervers que pot proporcionar la violència associada amb aquest univers. Crash té a veure amb la «nova carn», concepte que el mateix director de la pel·lícula, David Cronenberg, havia encunyat en una pel·lícula anterior, Videodrome (1983): el cos humà s’estava deixant de pertànyer a si mateix per inscriure’s en el nou món virtual.

Gèlida i tòrrida, ‘Crash’ no narra una història, sinó una sèrie de trobades entre diversos personatges al límit de tota moral.

Però Crash no sorgia del no-res. Cronenberg ja feia temps que assajava aquest discurs, des que va debutar en el cinema en els anys 70. En les seves pel·lícules d’aquell moment, aquest llicenciat en literatura reconvertit en cineasta parlava de virus i infeccions, de malalties que s’instal·laven per acabar amb el món que coneixíem, tot això en clau genèrica, des del terror a la ciència-ficció. A Ràbia (1977) i Cromosoma 3 (1979), per exemple, el cos dels personatges generava tumors, malformacions d’origen psicosomàtic que inundaven la pantalla de sang i vísceres, però no d’una manera autocomplaent, com succeïa al cinema gore de l’època, sinó amb afany provocador, com si es tractés d’una performance sinistra.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.