Sense Trump no vol dir sense trumpisme. Trump se’n va, però la seva influència persistirà. Dins dels Estats Units i a fora. Dependrà, sobretot, de la dimensió dels embolics judicials en els quals pot quedar enredat. Fins ara l’ha protegit la immunitat, però a partir d’ara tothom voldrà passar-li els comptes. Els de la presidència i els altres, els personals, familiars, i sobretot fiscals.

Recordem que l’informe del fiscal Robert Mueller no el va exonerar del delicte de col·lusió amb Rússia per guanyar a Hillary Clinton durant la campanya electoral, ni va descartar que hagués intentat obstruir la justícia. Tampoc no el va trobar culpable, tot i els nombrosos indicis que bé podia ser-ho. La seva condició presidencial és el que fonamentalment el va salvar de la fiscalia, obligada a restringir la seva acusació a favor del Congrés, l’únic que pot processar un president.

El cas va arribar als congressistes amb l’afegitó fonamental de l’abús de poder. I, si bé els congressistes van trobar tots els motius per acomiadar-lo de l’encàrrec presidencial, el procediment de destitució, l’impeachment, no va arribar a bon port a causa de la majoria mecànica republicana al Senat. Aleshores no es podia processar un president, però ara és un ciutadà normal davant de la justícia.

Processat i tot, amb 73 milions de vots de fidels republicans, és difícil que llenci la tovallola i s’abstingui d’interferir en la política. Ningú més no pot controlar el partit republicà en les actuals condicions, com a mínim fins a les eleccions de mitjà termini del 2022, que determinaran si la seva petja dins del vell partit de Lincoln serà perdurable o passarà com un desori superat.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.