Sense Trump no vol dir sense trumpisme. Trump se’n va, però la seva influència persistirà. Dins dels Estats Units i a fora. Dependrà, sobretot, de la dimensió dels embolics judicials en els quals pot quedar enredat. Fins ara l’ha protegit la immunitat, però a partir d’ara tothom voldrà passar-li els comptes. Els de la presidència i els altres, els personals, familiars, i sobretot fiscals.

Recordem que l’informe del fiscal Robert Mueller no el va exonerar del delicte de col·lusió amb Rússia per guanyar a Hillary Clinton durant la campanya electoral, ni va descartar que hagués intentat obstruir la justícia. Tampoc no el va trobar culpable, tot i els nombrosos indicis que bé podia ser-ho. La seva condició presidencial és el que fonamentalment el va salvar de la fiscalia, obligada a restringir la seva acusació a favor del Congrés, l’únic que pot processar un president.

El cas va arribar als congressistes amb l’afegitó fonamental de l’abús de poder. I, si bé els congressistes van trobar tots els motius per acomiadar-lo de l’encàrrec presidencial, el procediment de destitució, l’impeachment, no va arribar a bon port a causa de la majoria mecànica republicana al Senat. Aleshores no es podia processar un president, però ara és un ciutadà normal davant de la justícia.

Processat i tot, amb 73 milions de vots de fidels republicans, és difícil que llenci la tovallola i s’abstingui d’interferir en la política. Ningú més no pot controlar el partit republicà en les actuals condicions, com a mínim fins a les eleccions de mitjà termini del 2022, que determinaran si la seva petja dins del vell partit de Lincoln serà perdurable o passarà com un desori superat.

PUBLICITAT
CaixaForum + La plataforma gratuita de cultura y ciencia. Búscate una excusa.

Trump ha estat guia de dèspotes i martell de dirigents civilitzats, i això sí que s’ha acabat.

Les possibilitats del trumpisme són considerables. Tal com s’ha revelat amb les eleccions i amb la resistència folla a reconèixer els resultats, és el vell racisme blanc que es nega a cedir l’hegemonia a una nova majoria multiracial organitzada al voltant dels descendents dels antics esclaus. Trump va intentar deslegitimar Obama amb la fake news que no podia ser president perquè no havia nascut als Estats Units. Ara, amb l’escrutini i certificació de vot, ha intentat presentar com si fossin il·legals els vots dels afroamericans.

Si el trumpisme ha estat l’èxit del racisme com a reacció a la presidència d’Obama, és ben clar que sobreviurà mentre el racisme tingui un paper central en la vida social i política. És a dir, durant molts més anys encara, fins que els ciutadans esdevinguin cecs respecte al color de la pell dels uns i dels altres.

No tots els votants republicans són racistes, però sense el racisme al partit republicà li faltaria tracció entre les classes populars blanques, sobretot als estats del sud que van lluitar al bàndol perdedor de la guerra civil. Ara no es tracta, per tant, de saber si el trumpisme persisteix, sinó si el partit republicà serà capaç de desempallegar-se del racisme en els dos anys a venir.

De cara enfora, el solc del trumpisme segueix uns altres camins. Trump ha estat l’exemple i la icona de l’extrema dreta i del nacionalisme populista. Trump és la por de l’home blanc a la substitució de la població europea per immigrants. Val també per a Rússia o l’Índia, pel component antiislàmic compartit. I a països islàmics com Turquia, pel tipus de lideratge, l’unilateralisme i la crítica a les elits occidentals. Encara que desaparegués del tot, el nacionalpopulisme que l’acomboia persistirà, sobretot en reacció al creixement de la pobresa i de les desigualtats provocades per la pandèmia i la recessió mundials.

 

‘America is back’

Trump ha estat guia de dèspotes i martell de dirigents civilitzats, i això sí que s’ha acabat. Fora de la Casa Blanca la seva influència declinarà. Les aliances trencades es tornaran a lligar. La diplomàcia més sofisticada del planeta tornarà a desplegar-se arreu. Les institucions internacionals sortiran del marasme dels quatre anys de trumpisme regnant. Cal, de tota manera, que no ens fem gaires il·lusions. Està clar que la desaparició de tan sinistre personatge de les cimeres i dels contactes entre líders mundials obrirà la possibilitat d’instal·lar un nou clima polític mundial.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Joe Biden diu que els Estats Units estan de tornada (America is back), en lloc dels Estats Units primer (America first). Però la intensitat i el ritme del gir polític exterior que es prepara a Washington està encara ple d’incògnites. Les grans tendències al descompromís eren anteriors i Trump només les va accentuar. El compromís de Washington amb la seguretat mundial ha quedat debilitat, potser de forma definitiva. La retirada militar de l’Orient Mitjà és ineluctable, tot i que es pot fer bé, com volia Obama, i no malament, com ho ha estat fent Trump.

Els senyals que arriben de Washington respecte al nou equip demòcrata d’alts càrrecs de seguretat i d’exteriors són esperançadors, sobretot respecte a la bona entesa amb els aliats europeus. Però Europa després de Trump ja no pot seguir igual i s’haurà d’afanyar a prendre les senceres responsabilitats sobre el seu futur, de la seguretat en general, sanitària, climàtica, nuclear, antiterrorista, però també militar. En un món sense Trump, Europa no ha de ser el subordinat, sinó el gran aliat i amic dels Estats Units de Joe Biden i Kamala Harris, amb els quals comparteix els valors polítics que defineixen una societat decent.