El compositor romanès Georges Enescu (1881-1955) va estrenar la seva única òpera, Oedipe, a l’Òpera de París el 1936. De llavors ençà el teatre de la capital francesa mai havia tornat a representar-la. Fins ara, que ha inaugurat la temporada i ho ha fet amb un equip de primeríssimes figures encapçalat pel director Ingo Metzmacher, el dramaturg Wajdi Mouawad i el baríton Christopher Maltman. Pocs teatres poden aplegar tant talent artístic, fins i tot en papers petits, com el que omple l’escenari i el fossat de la sala de la Bastilla per a interpretar aquesta història antiga en què l’home guanya la batalla contra el destí no sense enormes dificultats.

Oedipe és una òpera en quatre actes i sis escenes que Enescu va compondre durant gairebé tres dècades, obsedit com estava per aquesta figura tràgica després d’haver vist una representació teatral d’Èdip Rei de Sòfocles. La seva òpera, amb llibret en vers d’Edmond Fleg, s’inspira en aquesta obra, però també en Èdip a Colonos del mateix autor grec. De fet, l’òpera explica tota la vida d’aquest personatge des d’abans del seu naixement en què ja ha estat condemnat pel fat, fins a la seva mort, cec, havent recuperat la seva dignitat.

L’autor teatral i director d’origen libanès Wajdi Mouawad, de qui a Barcelona s’han pogut veure una bona colla de punyents obres seves com són Incendis, Cels i Boscos, firma la posada en escena, la seva primera operística. El dramaturg és un bon coneixedor de les obres de Sòfocles. A París ha portat a l’escenari les set que es coneixen del grec. Sembla doncs que Mouawad, que a la capital francesa dirigeix el Théâtre national de la Colline, és persona idònia per posar en escena aquesta obra d’Enescu la qual, més que òpera sembla un oratori.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El dèficit de teatralitat que té la creació d’Enescu el supleix el director d’escena creant un univers poètic ple de simbolisme, amb un vestuari molt ric que contrasta amb els decorats despullats fets amb uns murs movibles que canvien de posició segons les escenes i sempre en presència d’unes estàtues gegantines que recorden l’obra escultòrica de Giacometti.

Mouawad ha afegit un pròleg recitat per ell mateix en què explica l’origen de la maledicció que recau sobre Èdip abans de néixer. Laios, rei de Tebas, ha estat condemnat per Apol·lo a no tenir descendència per haver violat un nen portant-lo fins al suïcidi. I si trenca aquella prohibició, com efectivament fa, la criatura que haurà engendrat matarà al pare i es casarà amb la mare, Jocasta. En aquest afegitó, referint-se a la ciutat de Tebes, Mouawad també recorda que una civilització s’extingeix quan tanca les portes als estrangers.

 

Christopher Maltman (Èdip) i Ekaterina Gubanova (Jocaste), en una escena d''Oedipe', d'Enescu, a l'Opéra de Paris. Fotografia de Elisa Haberer / Opera national de Paris

Christopher Maltman (Èdip) i Ekaterina Gubanova (Jocaste), en una escena d”Oedipe’, d’Enescu, a l’Opéra de Paris. Fotografia de Elisa Haberer / Opera national de Paris

PUBLICITAT