Si una flor no fa estiu, que molt de mica en mica es programin òperes de compositores no vol dir tampoc que s’hagi entrat en la normalitat. Més aviat estem molt lluny d’assolir-la, amb una gran diferència entre les compositores vives i les històriques. Kaija Saariaho, Olga Neuwirth, Unsuk Chin o Raquel Garcia-Tomàs reben encàrrecs i han entrat als teatres i festivals, tot i fer-ho amb comptagotes. El que encara és més difícil és poder escoltar òperes d’autores del passat, un terreny en què la necessària tasca de recuperació fa que la seva interpretació sigui molt més rara. Per això cal saludar iniciatives ben diferents com la de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), redimint un oratori de Marianne von Martínez, o la del Festival de Glyndebourne irradiant l’òpera The Wreckers d’Ethel Smyth com va fer en la darrera edició.

La Bottega d’Opera de l’ESMUC és un projecte per apropar els estudiants a una experiència professional del món operístic. Va iniciar la seva vida el curs 2020-2021 i ha recuperat obres de Carles Baguer, Marcos de Portugal i Baldassare Galuppi, a més d’interpretar la més coneguda Cendrillon de Pauline Viardot. Aquest curs han posat el focus en l’obra de Marianne von Martínez Isacco, figura del Redentore sobre la història bíblica d’Abraham i el seu fill Isaac a partir d’un llibret de Metastasio, un oratori mai publicat i que s’ha recuperat a partir d’una transcripció.

Aquesta compositora d’origen espanyol i de família ennoblida que va néixer i morir a Viena (1744-1812) va tenir una formació que tomba d’esquena. Va ser deixeble, i veïna, de Joseph Haydn que li feia classes de teclat, de Nicola Porpora que li ensenyava cant i de Johann Adolf Hasse amb qui va aprendre composició. Amiga de Pietro Metastasio, que també li era veí, va incorporar textos de l’escriptor a les seves partitures i també en va ser l’hereva, ja que el poeta va testar a favor de la família Von Martínez.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.