Que poc s’imaginaven els ermitans i peregrins de les esglésies de Tigre quan, el febrer de 2020, van rebre un grup de viatgers de l’agència Terres Llunyanes, que un mes després arribaria la cruel pandèmia de la covid, que sis mesos després començaria una guerra civil contra el govern d’Addis Abeba i que, al mateix temps, es quedarien sense aliments per culpa de la pitjor sequera que ha viscut el país en cinquanta anys, segons Save the Children.

L’aïllament en el qual es troba actualment aquesta zona d’Etiòpia fa que no hi hagi xifres oficials de les víctimes de la guerra, però l’ONU adverteix de milers de morts i dos milions de desplaçats. Amnistia Internacional, per la seva banda, alerta que l’ajuda internacional gairebé no hi arriba i la necessiten 22 milions de persones.

Amb la signatura, el 2 de novembre, de l’alto el foc i el posterior acord de desarmament i d’obertura de corredors humanitaris hi ha l’esperança que la pau torni a aquest remot i desconegut lloc del món.

Tigre és la regió més al nord d’Etiòpia, fronterera amb Eritrea i amb la regió dels àfars, una bel·licosa ètnia de la Banya d’Àfrica. L’altiplà d’Abissínia està esquitxat de les abruptes muntanyes de Gheralta que amaguen, com a tresors a protegir, centenars d’esglésies ortodoxes excavades a la roca. El seu accés és d’una dificultat extrema, en alguns casos fins i tot s’ha d’escalar per arribar-hi.

Els cristians ortodoxos van escollir aquests llocs tan remots i inaccessibles per amagar-se de les incursions musulmanes. Una llegenda que ha arribat fins als nostres dies explica que l’Arca de l’Aliança va estar oculta en una d’aquestes esglésies. Ara els etíops diuen que es guarda en una església d’Aksum, però no es pot visitar i comprovar-ho. La reina de Saba va rebre l’Arca, que guardava en el seu interior les taules amb els Deu Manaments, de mans del rei Salomó i la va portar a l’actual Etiòpia.

Les parets de les ermites estan farcides de frescos del segle XV en estat original, sense restaurar. Entre les escenes bíbliques i religioses, destaca una pintura al temple d’Abreha i Atsbeha d’un Sant Jordi dalt del cavall matant al drac.

Uns capellans que semblen sortits directament d’un passat molt llunyà són els guardians d’aquestes joies de l’antiguitat en una regió castigada històricament per les guerres, la violència i la fam.

 

Text i fotografies de Xavier Jubierre