Fa quaranta anys ningú no parlava de logística fora dels militars, i menys a Espanya. Hi havia ports, fàbriques, distribuïdors, intermediaris, majoristes, transportistes i, fins i tot, encara quedaven ordinaris. Però no hi havia logístics.

La logística neix a partir de la progressiva introducció, des d’inicis dels anys 50 als EUA i després al Japó, de nous conceptes: el just-in-time en la indústria, o la gran distribució en el consum. Es tractava de sincronitzar les diferents baules de les cadenes d’aprovisionament i distribució (la supply chain), el que implica coordinar transport, emmagatzematge i gestió de la informació. Les fàbriques deixen de gestionar directament els aprovisionaments, la distribució i l’inventari, i ho externalitzen a empreses especialitzades. Així neixen els operadors logístics. I la globalització dels anys 80 estira les supply chains fins als límits, tot multiplicant la importància i el valor estratègic de la logística.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El nou concepte de logística requereix espais diferents. Les naus de poca alçada on s’emmagatzemava la mercaderia sobre el terra esdevenen obsoletes. Els emplaçaments de les agències de transport al cor de les ciutats, per exemple al Poblenou de Barcelona, no són els adequats per a les noves operatives.

La globalització de les cadenes de producció i l’externalització dels processos logístics per part de les indústries generen el que s’anomena desindustrialització. Cauen els llocs de treball industrials i creixen els llocs de treball logístics. Caldran uns quants anys més perquè s’integri la logística en un concepte més ampli de «nova indústria». En aquests moments els governs es comencen a interessar per la logística.

Així, en la dècada dels 80, la classe política i empresarial a Catalunya viu neguitejada per l’abandó de SEAT per part de Fiat i els dubtes sobre els plans que podria arribar a tenir el nou propietari, Volkswagen. El que va quedar clar des del principi és que la factoria de la Zona Franca era obsoleta. El 1993 s’inaugura la nova planta de Martorell i queda a la Zona Franca un gran forat buit.

El 1989 s’aprova el nou Pla Director del Port emmarcat en l’anomenat Pla Delta, que inclou un ambiciós paquet d’inversions en infraestructures portuàries i aeroportuàries per fer de Barcelona la «Porta Sud d’Europa». Es preveu destinar sòl portuari a usos logístics. La primera fase, ZAL 1, es va començar a construir el 1992 i va acollir la primera empresa el 1993. A partir de 1999 es comencen els treballs de la segona fase de la ZAL (ZAL Prat) que es comercialitza el 2004. Per la seva banda, el Consorci de la Zona Franca construeix un Parc Logístic en antics terrenys ocupats per la SEAT. La logística omple el forat que deixa la indústria. El tancament de Nissan a la Zona Franca està generant moviments similars.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.