Fotografies de Xavier Jubierre

És inevitable pensar en el desenvolupament del 22@ si dediquem una estona a identificar els principals grans projectes de Barcelona en els últims 30 anys que han estat reeixits.

Les xifres de llocs de treball que aquest «districte d’innovació» i l’extensa llista d’empreses i start-ups que hi instal·len les seves oficines en són una prova irrefutable. Fins a quin punt, però, la seva forma actual coincideix amb la projecció que se n’havia fet o amb els millors desitjos que uns i altres han expressat sobre el seu desplegament?

En comparació amb un Eixample que, per molt funcional i exemplar que sigui (no li traurem des d’aquí mèrits a Cerdà), cada vegada més es converteix en tret singular de Barcelona i menys en emblema de la seva modernitat, la transformació del Poblenou amb el creixement del 22@ en els últims vint anys és l’exemple palpable de la Barcelona que mira el futur i s’equipara amb les ciutats més modernes del món. Espais diàfans, edificis alts i moderns projectats per empreses tecnològiques o del món de la innovació converteixen el 22@ en un espai gairebé únic en una ciutat europea.

Edifici del mercat dels Encants a l’avinguda de la Meridiana.
La Universitat Pompeu Fabra al Campus del Poblenou.
Parc del Campus Audiovisual 22@.
Cruïlla de vianants a la superilla de Roc Boronat - Sancho de Ávila.
El pati del Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas.
La torre Glòries, l’edifici més emblemàtic del 22@, vist des del carrer de Casp cantonada Pau Claris.
Les escultures ‘Guardians’ de Xavier Mascaró, al carrer Sancho de Ávila.
Esplanada del Museu del Disseny a la plaça de les Glòries.
Vista aèria de la Diagonal des de l'hotel The Hoxton.
Taules de ping-pong al carrer Almogàvers.

Únic també dins de la mateixa ciutat de Barcelona, com bé ho mostren els contrastos i canvis de la plaça de les Glòries, la sinuositat del tramvia que recorre el tram baix de la Diagonal fins al Besòs, o les escultures de Xavier Mascaró en ple carrer, una fotografia de les quals us adjuntem en aquest àlbum.

Cal reconèixer que no només el sector privat ha estat al darrere de l’èxit del 22@: diferents ens públics han contribuït de manera continuada al desenvolupament del districte, ja sigui mitjançant la inauguració l’any 2009 del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, ja sigui amb la implantació de la superilla al Poblenou o mitjançant suport institucional, econòmic o d’altre tipus, malgrat que si ens fixéssim en les opinions de veïns i empreses sempre hi hauria punts de millora.

I és que el 22@ encara arrossega alguns problemes que s’haurien pogut esmenar a l’inici del seu desplegament: pateix una desproporció entre la quantitat d’oficines respecte dels habitatges que no només afecta les famílies que s’hi vulguin instal·lar, sinó que afebleix el teixit comercial del barri i distorsiona la seva activitat social i comercial en franges horàries no laborals. Precisament s’ha anunciat recentment el desplegament del 22@Nord, amb el qual es pretén ampliar la capacitat del districte i posar remei a alguns dels principals problemes detectats.

Sigui com sigui, celebrem les iniciatives que segueixen garantint futur i una posició capdavantera a Barcelona en àmbits com la innovació, els ecosistemes de start-ups, o els tan esmentats hubs, del sector que siguin. Sens dubte, si es fan les coses ben fetes, el 22@ podrà representar el «salt endavant» que demanava l’urbanista Manuel de Solà-Morales en la seva conferència al Saló de Cent del 2009 i que política&prosa recollí en el número 50, de desembre de 2022. Un salt endavant per donar forma a la Barcelona del futur.