Per entendre la importància de la restauració en el camp de l’art, ja que permet restituir al món les obres deteriorades, haig de compartir amb vosaltres un relat. Horaci es troba caminant pel port de Barcelona, sense parar esment al fort vent i la pluja que l’acompanyen. El fort onatge i la intensa pluja transformen el cos d’Horaci en una silueta borrosa que sembla que està a punt de naufragar. Camina sota la pluja amb determinació buscant el contacte més gran possible amb l’aigua, com quan busquem netejar una ferida o eliminar una taca. Fa un parell d’hores que li han diagnosticat una malaltia degenerativa i incurable.

Horaci és un reconegut restaurador que fa temps que posposa l’encàrrec de restaurar a Lisboa una taula de fusta del segle XVI; s’hi distingeix una visitació, la trobada entre dues dones. La taula pateix un deteriorament avançant per pulverulència. La pulverulència produeix un deteriorament gradual i descomposició de la capa de pintura, una veritable desintegració que acaba deixant a la vista només el suport en el qual abans es podien contemplar les figures. Horaci decideix, en ser conscient que el temps se li acaba, que és el moment de partir cap a Lisboa i intentar retornar la vida a les figures de les dues dones que el pas del temps està fent desaparèixer.

Durant dos anys, Horaci es dedica a restaurar la pintura afligida per un avançat estat de descomposició, mentre al seu cos es va fent visible l’avenç de la malaltia. Horaci sempre ha restaurat, atret per l’aventura de rescatar la bellesa que, per diferents avatars de la Història, naufraga a la deriva en les aigües del Temps. Horaci sempre ha treballat amb la determinació de restaurar per mostrar l’esperit d’una època, per restituir els llaços trencats entre el passat i el present; un esforç per tornar a la vida una creació que demana, a través del silenci, ser despertada.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.