En els últims anys, principalment a través de la Fundación Disenso, Vox ha elaborat, en relació amb l’Amèrica Llatina, una narrativa sustentada en tres conceptes clau: hispanitat, reconquesta i narcocomunisme. El primer es refereix a l’herència catòlica associada amb el passat d’Espanya i la colonització. Aquesta qüestió va ser reelaborada per intel·lectuals nacionalistes de dreta i recupera les perspectives de José Antonio Primo de Rivera i Ramiro de Maetzu.

El concepte de reconquesta fa referència a la percepció de tornar a ocupar els llocs que haurien estat deixats de banda pels militants de dreta radical autoanomenats «conservadors». A aquesta cerca per recobrar protagonisme l’han anomenat «batalla cultural». La «retirada conservadora» hauria tingut com a conseqüència un domini de l’esquerra en espais com la universitat o els mitjans de comunicació. Mitjançant la crida a una reconquesta, es tracta d’activar un «gramscisme de dreta» en què una nova dreta popular s’avingui a disputar el sentit comú en una batalla diària per la recuperació d’aquests espais perduts.

Com ha assenyalat l’historiador Federico Finchelstein, a l’Argentina, durant els anys 20 i 30, els simpatitzants del feixisme ja usaven la paraula «reconquesta» per expressar que «allò que és nostre és en poder dels altres».

El discurs recent de Meloni en la campanya de Vox per a Andalusia també tocava aquesta qüestió: «Fa 530 anys, la rendició de Granada va posar fi a la reconquesta, Andalusia va tornar a Espanya i Europa a la cristiandat». D’aquesta manera, s’al·ludia a una etapa medieval en la història en què la identitat espanyola està associada amb el rebuig dels musulmans i la restauració de la religió catòlica.