Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921-Palerm, 1989) és un dels principals narradors, intel·lectuals i polítics italians del període de postguerra i del Novecento. Va estudiar Magisteri a Caltanissetta (Sicília) i va dedicar part de la seva joventut a l’ensenyament. Posteriorment, va començar una brillant carrera periodística en diaris com L’Ora, Corriere della Sera o La Stampa. La seva obra, arrelada en el realisme crític, i el seu activisme polític, que el va portar a ser diputat de la República Italiana i del Parlament Europeu, es van caracteritzar per una ferma oposició a qualsevol forma d’abús de poder, la corrupció i la violència mafiosa.

Personatges i històries basats en fets reals, com el segrest i l’assassinat d’Aldo Moro, apareixen a través de la denúncia literària en diversos dels seus llibres. A Espanya, l’editorial El Toro Celeste ha publicat, a escala internacional, la primera traducció a l’espanyol del poemari Sicilia, su corazón; mentre Tusquets ha publicat, fins ara, tretze de les seves novel·les, entre la quals hi ha El contexto, El Consejo de Egipto, Todo modo, Los tíos de Sicilia, El día de la lechuza i Horas de España.

Encara que Leonardo Sciascia no marxa mai de Sicília, com alguns dels seus companys escriptors –Luigi Pirandello, Elio Vittorini–, són nombroses les referències a l’experiència del viatge a Espanya –en aquest cas a Barcelona– que han quedat d’alguna manera relegades a una anàlisi, diguem-ne, secundària, subordinada als temes que acabem d’esmentar, pels quals l’intel·lectual és sobretot conegut a Itàlia i arreu del món. Els viatges de Sciascia a Barcelona són un «pretext» per reconèixer, donar sentit a la mateixa procedència i trobar una vegada i una altra Sicília, viscuda com a «condició existencial» i metàfora del món.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.