Les biografies i els estudis sobre Vicente Aleixandre (1898-1984) no han tingut en compte, o han ignorat, la important estada barcelonina d’Aleixandre la tardor del 1948, i arriben a situar la seva primera lectura poètica al 16 d’abril de 1951 a la Facultat de Filosofia i Lletres. Error que tractem d’esmenar, ateses les referències epistolars i els articles d’Antonio Vilanova, Néstor Luján i Joan Perucho, exhumats pels treballs d’Alba Guimerà, Agustí Pons i, sobretot, per l’esplèndid llibre de Julià Guillamon, Joan Perucho. Cendres i diamants. Biografia d’una generació (2015).
La primera lectura poètica del futur Premi Nobel 1977 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès l’11 de novembre de 1948. El mateix Aleixandre va deixar constància, amb una referència inequívoca, de la seva lectura a l’Ateneu en unes línies del capítol «José María de Sagarra, entre sus antiguos» del seu impecable llibre Los encuentros (1958): «La primera vegada que el vaig veure, a la primera fila d’una sala de conferències (l’Ateneu Barcelonès, si no m’equivoco), la seva presència mateixa, en aquella ocasió, ja era per a mi la més amable de les asseveracions».
Luján, que ja li havia dedicat dos articles –un dels quals molt succint– en el setmanari Destino (20-5-1944 i 12-5-1945), publica en el mateix setmanari (20-11-1948) un article titulat «Presencia en Barcelona de Vicente Aleixandre», on, a més d’assenyalar que «no l’havia saludat mai personalment», indica amb una prosa protocol·lària: «La seva lectura, celebrada dijous passat a l’Ateneu Barcelonès, va ser un autèntic èxit emotiu i vibrant, i va constituir, possiblement, el fet humà més interessant que s’ha produït en aquests últims temps pel que fa a la poesia». Per la seva banda, Perucho, tal com explica Guillamon, va aconseguir conèixer personalment Aleixandre, que li va dedicar la segona edició de La destrucción o el amor (1945): «A Juan Perucho, reunits per fi a l’estimada Barcelona, amb una abraçada del seu amic».
Vilanova, Luján i Perucho eren molt bons amics. El dia 14 de març de 1944 havia sortit de la impremta d’A. López el preciós llibre 9, que amb caricatures de José María de Martín agrupava les semblances, a càrrec de Luján, de José Riera Crivillé, Perucho, Nani Valls, Carlos Fisas, Ventura Torres, Francisco José Mayans, Vilanova i la dels seus artífexs, Martín i Luján (la semblança dels quals va sortir de la ploma de Mayans). El meu mestre, Antonio Vilanova, me’n va regalar un exemplar el 5 de gener de 1997, amb una dedicatòria molt explícita: «Per a Adolfo Sotelo, aquesta introbable raresa bibliogràfica, primer testimoni imprès del nostre grup generacional» (el destacat és meu).
