Referència ètica

Victòria Camps és, ben literalment, un referent ètic. Catedràtica de Filosofia Moral i Política a la UAB, és autora de nombrosos i premiats assaigs, i serveix o ha servit en fundacions i comitès de diversos hospitals, fundacions i institucions, entre els quals hi ha el Consell d’Estat, la Fundació Víctor Grífols, així com en el comitè editorial de revistes especialitzades. Compromesa amb el federalisme i l’Estat del benestar, va ser senadora durant tres anys. El seu darrer llibre és Tiempo de cuidados: otra forma de estar en el mundo (Arpa).

 

Què és l’ètica de les cures i què la fa diferent d’altres ètiques?

El més important de l’ètica de les cures és el concepte de cura, que no havia format part de l’ètica mai. No se’n parlava, de la cura com un valor. Gràcies a la psicòloga Carol Gilligan, que a través d’un estudi va veure que la manera de raonar de les nenes tenia més en compte això que ella va anomenar «cura», la cura dels altres, la proximitat, l’afecte, la responsabilitat… aquest concepte s’ha convertit en un concepte central. La mateixa Gilligan va dir que era tan central com la justícia. Crec que aquest és el canvi bàsic que s’ha operat.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

A l’ètica, tant si era una ètica de principis com de virtuts, el concepte de justícia sempre ha estat fonamental, i, en canvi, amb la cura hi ha una altra idea, que es pot entendre de moltes maneres: es pot entendre com un complement de la justícia, que té a veure més amb les actituds de les persones. La justícia és una obligació, finalment, dels Estats. En canvi, tenir cura de l’altre és, almenys en principi, una obligació individual.

 

Algunes idees que es desprenen del llibre és que les cures estan més enllà de la justícia, que són difícilment regulables i que han de ser més flexibles…
Una de les conclusions a què he arribat és que haurien de ser un dret social tan important com el dret a l’educació o el dret a la protecció de la salut, o el dret a l’habitatge o el dret al treball, però que implica un deure. Així com els drets socials impliquen uns deures que són competència sobretot dels Estats, de l’Estat del benestar, l’obligació de cuidar és una obligació tant institucional com individual.

 

I això és el que fa diferent les cures…

…això n’és el més rellevant. Que tant els individus com les famílies, és a dir, la institució familiar que depèn dels individus té unes obligacions, però com cada vegada n’hi ha més, de necessitat de cures, per la dependència i la longevitat, i una sèrie de coses que poden ser avantatges o no ser-ho, perquè ara vivim més anys, però no sempre els vivim millor, aleshores cal que hi hagi una obligació institucional també de les administracions, de les entitats, públiques i no només privades.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.