El canal Sundance TV acaba d’estrenar una sèrie noruega anomenada Nudes que pretén conscienciar els joves i adolescents dels perills de compartir determinats continguts íntims a les xarxes socials.
De fet, ja coneixem casos reals de persones que han vist viralitzades a internet imatges seves, per exemple despullades, que pensaven que només havien compartit amb amics o amigues de confiança. Les conseqüències legals i personals sovint han estat dramàtiques.
Als Estats Units, Tyler Clementi, estudiant de primer curs de la Rutgers University, es va suïcidar l’any 2010 després que el seu company d’habitació difongués un vídeo on se’l veia mantenint relacions sexuals amb un altre noi.
El 2012, Amanda Todd, una noia canadenca de 15 anys es va llevar també la vida, víctima de ciberassetjament per part dels seus companys d’escola. El seu malson havia començat tres anys abans quan va conèixer a través de les xarxes un desconegut que, quan ja s’havia guanyat la seva confiança, la va convèncer de mostrar-li els seus pits per videoxat. Al cap de poc temps li va demanar més imatges íntimes sota xantatge, amb l’amenaça de penjar el topless a internet i enviar-lo a tots els seus contactes.
Ella s’hi va resistir i per Nadal el vídeo dels seus pits va circular per les xarxes i havia arribat a tots els seus coneguts. Va caure en una depressió, els seus pares la van canviar d’escola, va començar a consumir drogues i alcohol, i un any després va comprovar que el mateix desconegut havia creat una pàgina de Facebook on el perfil era la seva foto mostrant els pits com a reclam. A més, va tornar a enviar-la als nous companys d’escola de l’Amanda. Ella va començar a autolesionar-se.
PUBLICITAT
La van canviar d’escola de nou i va patir un greu episodi de bullying amb agressions i insults per part d’un grup de 15 dels seus companys, liderats per la companya gelosa d’un amic amb qui xatejava per Internet. Algú del grup en va enregistrar les imatges amb el mòbil. El seu pare la va trobar amagada i espantada en una rasa. Van marxar de la ciutat, ella va intentar suïcidar-se amb lleixiu diverses vegades i, finalment, va posar fi a la seva vida el dia 10 d’octubre de 2012 amb una sobredosi de pastilles. Uns dies abans havia deixat penjat un vídeo de 9 minuts a Youtube on explicava tot el que havia patit: My Story: Struggling, bullying, suicide and self-harm, que també es va fer viral.
‘Revenge porn’
Un cas similar és el de Tiziana Cantone, italiana de 31 anys, que també es va suïcidar el 2016 després d’un any d’humiliacions per la difusió d’un vídeo de contingut sexual que ella protagonitzava per part d’un excompany sentimental. Un cas clar del que s’anomena revenge porn. El noi va enviar les imatges per Whatsapp als seus amics, el va penjar a diverses pàgines web i fins i tot alguns mitjans de comunicació locals se’n van fer ressò i van fer públic el vídeo.
Un grup de música li va dedicar una cançó i futbolistes com Cannavaro van compartir els memes sobre ella i en van fer comentaris irònics i masclistes. Tiziana va haver de marxar de Nàpols, la seva ciutat, perquè la gent la reconeixia pel carrer. Va demandar Google, Facebook i Youtube que van ser obligats a retirar les imatges, però un jutjat italià la va condemnar a pagar una indemnització de 20.000 euros perquè ella havia consentit l’enregistrament del vídeo. Tot i que havia iniciat els tràmits per canviar d’identitat, no va poder resistir-ho més. I es va suïcidar.
A Espanya també hi ha hagut algun cas dramàtic. El maig del 2019 es va suïcidar una treballadora de l’empresa IVECO. Un company de feina amb qui havia mantingut una relació sentimental en el passat va difondre presumptament entre els treballadors de l’empresa un vídeo que ella li havia enviat. El vídeo va arribar també al marit de la víctima. Després del suïcidi, el vídeo va ser un dels continguts més buscats a internet en les pàgines web d’adults.
El cas Hormigos
Però el cas més conegut s’havia produït anys abans, a l’estiu del 2012, quan es va difondre a les xarxes un vídeo enregistrat per una regidora socialista del municipi toledà de Los Yébenes on se la veia despullada masturbant-se. Ella mateixa l’havia enviat al seu amant (estava casada i tenia fills) i aquest el va reenviar als seus coneguts i va acabar circulant per tot el poble i per molts mitjans de comunicació. Es deia Olvido Hormigos, impossible oblidar el seu nom. Va dimitir del seu càrrec per la pressió, però va interposar una demanda contra el seu examant per atemptar contra la seva intimitat. Com que el vídeo havia estat enregistrat i enviat per ella de manera consentida, un jutjat d’instrucció d’Orgaz (Toledo) va arxivar la causa perquè no encaixava dins el tipus penal del delicte de revelació de secrets de l’article 197 del Codi Penal.
El cas Hormigos va provocar una reforma penal que afegia un nou punt, el 7è, a aquest article en una reforma de 2015, on ara es sancionen aquestes conductes quan les imatges s’han obtingut amb el consentiment de la persona, però sense autorització per compartir amb «tercers» aquests continguts que poden afectar la seva intimitat. És l’anomenat delicte de sexting o revenge porn (agreujat quan qui comparteix les imatges és algú amb qui la víctima té o havia tingut una relació afectiva o en cas de menors, discapacitats o amb ànim de lucre).
De fet, Espanya és l’únic país del món, entre els pocs que penalitzen aquestes conductes, que les castiga encara que no tinguin contingut sexual «explícit»; simplement es requereix que la difusió de les imatges menyscabi greument la intimitat de la persona.
Qui trenca el cercle d’intimitat ha de ser castigat, encara que no es pugui evitar que les imatges es facin virals.
Ja hi ha una primera sentència del Tribunal Suprem al respecte (STS de la Sala 2a, de 24 de febrer de 2020, ponent Manuel Marchena), on es confirma una sentència anterior de l’Audiència Provincial de Madrid, que va considerar culpable d’un delicte de revelació de secrets segons l’article 197,7 del Codi Penal un home per compartir amb un tercer una imatge que li havia fet arribar una amiga seva. En efecte, la noia li va enviar per una aplicació de missatgeria mòbil, de manera voluntària, una fotografia despullada davant d’un mirall (una selfie), sense contingut sexual o pornogràfic. El seu amic li va enviar al company sentimental de la noia sense consentiment d’aquesta. I va ser condemnat.
Dret de sigil insòlit
El Suprem reconeix que potser aquesta conducta no hauria de ser sancionada pel Dret Penal, però aplica la reforma del 2015 i considera que una fotografia «despullada» afecta directament la intimitat de la persona, i el fet d’haver-la enviat de manera consentida a un amic seu no autoritza aquest amic a compartir-la amb un tercer sense l’autorització de la dona. També és cert que el Tribunal reconeix que seria impossible perseguir penalment a qui posteriorment compartís aquestes imatges a internet o les xarxes socials, ja que obligaria tota la població a un dret de sigil insòlit respecte de persones que han decidit de manera voluntària compartir amb algú la seva intimitat. Però qui trenca aquest cercle d’intimitat ha de ser castigat, encara que no es pugui evitar que les imatges es facin virals posteriorment.
La conclusió, sens dubte, és que cal anar amb molt de compte amb qui es comparteixen determinades imatges íntimes, especialment els menors i la gent jove, ja que encara que es pugui sancionar penalment a qui vulneri la intimitat i la confiança dipositada en enviar determinades imatges, resultarà totalment impossible, en molts casos, evitar-ne la difusió massiva a internet. Encara que patim temps de pandèmia, i els contactes socials no sovintegen, és recomanable un plus de prudència per evitar conseqüències no desitjades i en algun cas, com hem vist, funestes per a les víctimes que de bona fe han compartit continguts que afecten directament la seva intimitat.
El nou paradigma tecnològic ens aporta molts avantatges, però també alguns riscos que cal evitar o minimitzar.
