Nascut el 1959 a Morella, població de la qual ha estat alcalde 17 anys (1995-2012), Ximo Puig presideix la Generalitat valenciana des del 2015, quan es va firmar el primer Pacte del Botànic amb Compromís i Podem, reeditat quatre anys més tard. Puig ha sigut diputat a Madrid (2011-2015) i a les Corts Valencianes en diferents legislatures (ara ho és des del 2015). Periodista de professió, va exercir en diversos mitjans de comunicació. Admira Azorín per ser «l’inventor del periodisme concís, clar, directe», com va declarar a l’agència Efe (20-10-2020).
Puig forma part de l’ala més valencianista del Partit Socialista del País Valencià. No es considera, però, nacionalista, sinó «valencianista». «Crec que aquestes definicions tenen molts matisos. És ser nacionalista defensar una terra, un país, una llengua…? Si això és ser nacionalista, tots som nacionalistes», explicava a la revista Saó (juliol–agost del 2015), on recordava també que «ara ha estat la primera vegada que el discurs d’investidura d’un candidat a ser president és el 100 % en valencià». «Ara bé, aquest és un país complex, on hi ha una part de cultura castellana que s’expressa en castellà, i això cal assumir–ho. Però, sobretot, donar molta més normalitat al valencià».
Quatre anys més tard, va negar que el castellà estigués en perill a la Comunitat Valenciana, com asseguren Ciutadans i el PP. «Ningú honestament pot dir això. Ningú. És absolutament patètic i ridícul», va declarar a El País (7–4–2019). En la polèmica permanent sobre el nom de l’autonomia Puig estima que no són «termes excloents» Comunitat Valenciana i País Valencià. «També m’agrada molt “el País dels valencians”», va dir a l’esmentada entrevista a Saó.
«La macrocefàlia política, econòmica i financera que aglutina la capital d’Espanya és ineficient, injusta i insostenible.»
La formació del Botànic I va acabar amb dues dècades de governs de la dreta a la Comunitat Valenciana corroïts per la corrupció. Dos anys abans, Puig havia escrit en un article a El País (8–2–2013): «No és, per tant, cap casualitat que a les Corts una cinquena part dels diputats populars estigui imputada». «La corrupció és un atac frontal als nostres valors ètics, i un obstacle per sortir de la crisi. Significa més atur i comporta una insuportable fractura social. Els ciutadans deixen de creure en les institucions i es generalitza la desconfiança social», afegia, i demanava «una regeneració democràtica en profunditat».
Sense tenir res a veure amb el que va passar amb el Partit Popular, Puig s’ha vist esquitxat per la imputació el 2019, arran d’una querella presentada pel PP, del seu germà Francisco per la suposada concessió irregular a dues empreses seves de subvencions per al foment del valencià.
El «problema valencià»
Des d’abans de ser president, però sobretot des del Palau de la Generalitat, Ximo Puig ha elaborat un discurs en què fixa el «problema valencià» en la injustícia del baix finançament i la poca inversió de l’Estat que pateixen els valencians. Un relat que no se sosté amb símbols ni amb qüestions identitàries, sinó amb les dades concretes, que impugna el model d’Espanya construït sota l’hegemonia de Madrid i que recorda molt el de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Es pot dir que Puig s’ha convertit en el millor relleu del Maragall que va denunciar en dos articles a El País («Madrid se va» i «Madrid se ha ido», 23–2–2001 i 7–7–2003) la concentració de poder polític i sobretot econòmic a la capital d’Espanya.
L’any 2008, Ximo Puig ja advertia que «de cada 100 euros que aporten els valencians tan sols hem arribat a rebre —gràcies al PP— 46 euros» i reclamava un sistema de finançament que «ha de garantir la prestació des de la igualtat de serveis públics de qualitat als ciutadans i ha de millorar la vertebració dels territoris» (El País, 24-7-2008).
PUBLICITAT
En un altre article al mateix diari (19-10-2013), assegurava que en vint anys «la Comunitat Valenciana ha passat de disposar d’una renda per càpita propera a la mitjana d’Espanya a situar–se’n a més de dotze punts de distància». Puig repeteix sempre que «la Comunitat Valenciana és la que està pitjor finançada d’Espanya» i el 2013 posava l’exemple que els valencians rebien 800 euros menys que els càntabres o 700 menys que els habitants de la Rioja per pagar els mateixos serveis.
La batalla l’ha lliurat sempre amb Madrid. Ja el 22 de novembre del 2016, en un acte de l’agència Europa Press a Madrid, denunciava que la capital es comporta com «un paradís fiscal» per la supressió dels impostos de patrimoni i successions, que fa que «contribuents d’altres regions traslladin la seva residència fiscal a Madrid».
«De tant ofrenar noves glòries a Espanya, estem exhausts», va dir en referència irònica a l’himne de la regió.
Amb un fort accent maragallià, el 27 de gener del 2020 va criticar a València la concentració de les principals institucions polítiques, econòmiques i judicials a Madrid i va defensar una «redistribució del poder» com es fa a Alemanya, on les institucions estan repartides en diverses ciutats. Madrid, va detallar, absorbeix el 29 % dels funcionaris estatals, quatre vegades més del que li correspon per població. «La macrocefàlia política, econòmica i financera que aglutina la capital d’Espanya és ineficient, injusta i insostenible».
En el debat sobre l’estat de la Comunitat Valenciana, el 21 de setembre del 2020, Puig va insistir que «l’efecte capitalitat» ha convertit Madrid en «una gran aspiradora» que xucla recursos, població, funcionaris i xarxes d’influència, enfront de l’Espanya plural i diversa que rebutja «independentismes, unilateralismes totalitzadors i centralització». «Nou de cada 10 contractes estatals es gestionen des de Madrid. I gairebé el 60 % d’adjudicacions es fan a empreses residenciades a Madrid», va exemplificar.
La solució federalista
Dies després, amb motiu de la festa del 9 d’Octubre, Puig va reivindicar la «via valenciana» com a model per a Espanya, amb «més cogovernança, major igualtat financera, més connexió emocional entre les parts i el tot», i va afirmar que Espanya no era el problema. «Quina Espanya, aquest sí que és el problema, aquesta és la qüestió». El 12 d’octubre va continuar la reflexió dient que «Madrid és Espanya, però Espanya és molt més que Madrid».
PUBLICITAT
Ximo Puig creu en la solució federalista per als problemes que planteja aquesta Espanya, el model de la qual no comparteix. «El federalisme és una solució per a Espanya i també, específicament, per als valencians. Els valencians necessitem ressituar–nos a Espanya en el tema del finançament autonòmic. No es tracta d’un debat esotèric sobre què som i on anem. No estem davant d’un debat «identitari», va explicar en una entrevista a El País (29-9-2012) tres anys abans de ser president.
«Enfront de l’independentisme i la recentralització, hi ha una sortida per Espanya, que és el federalisme. El federalisme serveix per clarificar, quan han passat 30 anys, com fer un pas més en l’Estat de les autonomies, per estabilitzar i impulsar Espanya […] En el nostre cas concret, serveix per assentar unes bases que ens convinguin més als valencians, que, de tant ofrenar noves glòries a Espanya, estem exhausts», va dir en referència irònica a l’himne de la regió. «Federalisme, a més, és igualtat. No és possible en un Estat federal que hi hagi ciutadans que tinguin d’origen més drets que uns altres», afegia.
Per arribar a l’Estat federal i solucionar també el problema de Catalunya, el mecanisme és, per a Puig, una reforma de la Constitució perquè «l’Estat de les autonomies és un model esgotat». «És necessària una reforma constitucional que garanteixi la singularitat dels territoris i la igualtat dels ciutadans», va dir el novembre del 2016. Preguntat en una entrevista amb El País (7–4–2019) si seria partidari a la llarga d’un referèndum a Catalunya, el president valencià va contestar que ell «és partidari del diàleg i la Constitució» i d’una reforma que «constitucionalitzi més els fets diferencials des de la unitat».
En la mateixa entrevista, Puig va admetre que hi ha amb Catalunya una «incomunicació absurda». «Abans es produïa perquè el PP no volia saber res de Catalunya i ara perquè Catalunya no vol saber res de la Comunitat Valenciana. Hem passat d’intentar buscar espais comuns per al finançament i les infraestructures a la desavinença amb el president Quim Torra», deia, matisant que «el problema territorial d’Espanya no és només Catalunya» i que «el problema d’un finançament just, més enllà del que passi a Catalunya, s’ha de resoldre».
El 5 de juliol del 2019, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va desestimar una reunió amb Torra perquè no es donaven «les circumstàncies» i va qualificar de «trista» l’absència del president català en un acte a favor del Corredor Mediterrani el setembre del 2018. El 26 d’octubre del 2019 va exigir a Torra que «no contamini» la Comunitat Valenciana amb les seves idees sobiranistes.
El 26 d’octubre del 2019 va exigir a Torra que «no contamini» la Comunitat Valenciana amb les seves idees sobiranistes.
Tot i les males relacions amb Catalunya, Puig creu que «en aquests darrers anys s’ha aconseguit aturar el creixement de l’anticatalanisme», que «ha funcionat històricament a la Comunitat Valenciana», va declarar a l’Ara (17-7-2020). «L’anticatalanisme ens ha costat molt car. Per exemple, que el Corredor Mediterrani no estigui construït. Si fa 20 anys, en plantejar l’eix mediterrani en un acte als instituts tecnològics, no hi hagués hagut un desplegament de grans portades de la premsa de dretes amb l’acusació de voler promoure els Països Catalans, potser ja parlaríem de la seva realització», va dir a El País (29-9-2012).
El president més ben valorat
Puig ha crescut políticament amb la pandèmia. És segurament el president autonòmic més ben valorat per la seva actuació durant la crisi sanitària perquè, almenys fins a finals d’octubre, la Comunitat Valenciana se n’havia sortit prou bé. «El sistema autonòmic espanyol ha demostrat que funciona adequadament i el que ningú podia pretendre és que, d’un dia per l’altre, es canviés el sistema. La Constitució espanyola no s’ha alterat per la declaració de l’estat d’alarma i la dinàmica que ha implementat el president del Govern amb les conferències de presidents setmanals mostra com és d’important aquesta vigorització de l’estructura autonòmica de l’Estat. Aquells que diguin que en algun moment determinat se’ls han tret les competències, no és cert, no ha estat així», va explicar a eldiario.es (8-4-2020).
I això malgrat que quan el Ministeri de Sanitat no va acceptar el pas de tota la Comunitat Valenciana a la fase 1 de la desescalada, Ximo Puig es va revoltar contra Pedro Sánchez dient–li que «lleialtat no és submissió».
