Alemanya commemora el 150è aniversari del naixement d’una de les seves més grans figures literàries, la de Thomas Mann (1875-1955). En aquests moments en què creixen arreu, i molt particularment en aquell país, els altaveus de l’extremisme ultradretà, en què abunden els bruixots que prometen solucions fàcils a problemes i situacions molt complexos, uns moments en què reapareixen en el debat públic les comparacions amb la fallida República de Weimar (1918-1933), la figura del Premi Nobel de Literatura que va saber defensar la democràcia fins a enfrontar-se al totalitarisme amb la paraula, creix i serveix de guia en les nostres hores desorientades.
Mann va ser i és el gran clàssic de la literatura alemanya després de Goethe de qui el separa més d’un segle. Tanmateix, si una cosa distingeix l’autor d’Els Buddenbrook de la resta d’escriptors és la imbricació de la música en la seva obra literària. De fet, en tota la seva vida. «No soc un home visual, sinó un músic desplaçat a la literatura», escriuria al seu amic, l’escenògraf Emil Praetorius.
Nascut en el si d’una rica i antiga família de comerciants a la ciutat hanseàtica de Lübeck, de ben petits ell i els seus germans van estar envoltats de música gràcies a la mare, brasilera d’origen germànic, pianista i també cantant, que es va assegurar que els fills tinguessin una bona educació musical.
L’arribada a Múnic, on la família es va instal·lar quan el negoci de gra de Lübeck va anar malament, va afavorir encara més la proximitat de Mann amb la música. D’entrada, la capital bàvara, i concretament Lluís II de Baviera, havia acollit i protegit Wagner fins a finançar-li l’aventura del teatre de Bayreuth. A Múnic va conèixer la dona amb qui es casaria, Katia Pringsheim, filla d’una adinerada família jueva que sempre tenia la porta oberta als músics. I allà va conèixer Bruno Walter, el director d’orquestra de qui sempre va ser amic íntim, fins i tot a l’exili. Aquesta amistat el va apropar musicalment i personalment a compositors com Gustav Mahler, Hans Pfitzner o Erich Wolfgang Korngold dels quals el director havia estrenat diverses obres. «Thomas Mann i la música! Ella el domina molt més que no es pensa», deia Walter.
Trasbalsat per Wagner
Al voltant dels quinze anys, encara a Lübeck, havia escoltat per primera vegada música de Richard Wagner, concretament Lohengrin, i va quedar tan trasbalsat i atrapat pel devessall d’emocions que les notes trametien que no deixaria mai d’escoltar l’obra del compositor ni d’escriure articles i infinitat de cartes, moltes vegades contradictòries, sobre el músic, com es pot veure a la selecció que en va fer la filla Erika al volum Thomas Mann. Richard Wagner y la música (Penguin Random House, 2015)..
