D'ençà de la vigència de la Convenció per a la prevenció i la sanció del delicte de genocidi el 12 de gener de 1951, tres casos han estat reconeguts com a genocidi, jutjats i aplicats als fets i als autors els conceptes codificats amb la Convenció.
L’abril de 1975, les milícies del Partit Comunista de Kamputxea, els anomenats khmers Rojos, amb el suport del Partit Comunista de la Xina van establir un règim dictatorial a Cambodja amb la pretensió de «purificar» radicalment la societat, tot inspirant-se en la Revolució Cultural maoista (1966-1976). En l’intent d’assolir-ho, els khmers van eliminar més d’un milió i mig de persones. El 2022, un tribunal penal mixt cambodjà i internacional, patrocinat per les Nacions Unides, va dictar sentència ferma contra l’excap de l’Estat, Khieu Samphan, condemnat per genocidi a cadena perpètua. (La justícia internacional exclou la pena capital del seu sistema sancionador).
L’abril de 1994, els hutus van prendre el poder a Ruanda i van procedir a l’exterminació massiva de la població d’ètnia tutsi. Unes 800.000 persones, el 75 % dels tutsis, van ser assassinades en poc més de cent dies. El Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, instituït pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el novembre de 1994, va jutjar més de 700 imputats i va condemnar 28 dirigents pel crim de genocidi, entre ells, el 2008, Théoneste Bagosora, excap de la milícia hutu, a cadena perpètua.
El juliol de 1995, en el context de la guerra dels Balcans (1991-1995), l’exèrcit serbi i grups paramilitars van executar a Srebrenica al voltant de 8.000 homes bosnians musulmans, des d’adolescents fins a ancians, amb la intenció de procedir a l’extinció d’aquesta minoria en una operació de neteja ètnica. El Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia, creat el 1993 per resolució del Consell de Seguretat, va condemnar, entre altres imputats, Radovan Karadzic, líder polític dels serbis a Bòsnia i Hercegovina, a quaranta anys de presó i Ratko Mladic, excap de l’Estat Major de les forces armades sèrbies a Bòsnia, a cadena perpètua.
Són els únics precedents de la justícia internacional per actes qualificats de genocidi. I malgrat els contextos i les circumstàncies diferents, es poden deduir alguns elements comuns als tres casos amb el valor que el dret atorga als precedents, constitutius de la base de la jurisprudència.
Elements comuns
El genocidi no prescriu com a delicte internacional; no existeix un límit en el nombre de víctimes per considerar determinats actes un genocidi; l’execució material pot ser immediata (Srebrenica), realitzada en dies i setmanes (massacre dels tutsis) o anys (els crims dels Khmers Rojos); s’ha considerat genocidi l’eliminació parcial o total d’un grup humà diferenciat per característiques ètniques o religioses sense distinció de sexe o edat; es jutja persones físiques, d’acord amb el principi de responsabilitat individual plasmat a l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (TPI), en vigor d’ençà de l’1 de juliol de 2002; el responsable individual pot ser-ho a qualsevol nivell i ocupar qualsevol càrrec, inclosa la direcció de l’Estat, i exercir qualsevol funció, fins a cap de govern; no hi ha immunitat ni la possibilitat d’excusar-se en el compliment d’ordres superiors.
