En els darrers vint anys, les persones prefereixen, cada vegada més, saber què succeeix a través de fotografies o documents audiovisuals que a través de la literatura, entesa com una ficció que no els permet accedir a la veritat o als detalls del que ha succeït. La concepció de photo finish, la fotografia que es capta a l’arribada d’una carrera esportiva per determinar la classificació d’una cursa, s’ha acabat imposant per mostrar el món i el que hi esdevé. Una fotografia o notícia filmada d’un accident aeri defineix millor el risc de viatjar amb avió que qualsevol crònica que se’n pugui fer per informar sobre els fets i les conseqüències.
La potència de la imatge sobre la literatura per mostrar un esdeveniment és tan gran que ja ningú no dubta que «una imatge val més que mil paraules». El filòsof George Steiner, en el seu assaig En el castillo de Barba Azul, fa un elogi del paper de la música en el passat, present i futur, i planteja aquesta observació: «en molts casos i en moltes sensibilitats, els accents de la música popular i clàssica estan subministrant una “cultura independent de la paraula”». La literatura està sent desplaçada a un paper cada cop de menor influència en la societat. La desidealització gradual de la literatura, l’estranyament que provoca en el lector accidental la lectura d’una novel·la degut, entre altres factors, a la urgència per estar informats al marge de saber què ha ocorregut i al camp de batalla imposat per captar l’atenció de les persones per terra, mar i aire per part de les noves formes de comunicació i expressió de masses, està permetent assentar una cultura on la paraula escrita ha de deixar pas a la imatge. Es podria establir que, per descobrir l’encant del districte del Faubourg Saint-Germain, és millor viatjar a París en un vol a mitja tarda abans que caigui la nit que llegir els relats d’Edgar Allan Poe descrivint el carrer parisenc on vivia el detectiu Duphin. És preferible ser al Faubourg Saint-Germain que llegir el relat d’un escriptor que no va ser mai a París i que es va inventar un no-lloc, la Rue Morgue, per evocar un fet misteriós i sinistre.
