David Hockney, el primer ‘instagramer’ de la història de la pintura
La gran retrospectiva que li va dedicar el 2025 la Fundació Louis Vuitton de París va condensar la seva variada carrera i va rebre gairebé un milió de visitants
Sol Gallego, el millor periodisme i el millor d’‘EL PAÍS’
Debat, respecte, pluralitat de punts de vista i fraternitat són les virtuts necessàries per a una redacció, que ella va practicar a bastament, més que ningú
Lobo Antunes o la recerca del Sant Greal de la literatura
La societat portuguesa va entendre ràpidament que tenia al davant un poeta condemnat a la prosa
Morán i el 23-F
Gregorio Morán (1947-2026) ha estat un periodista rellevant, i impertinent, que ha deixat empremta en la interpretació de la història recent
Habermas: l’ús públic de la raó
Pretenia fundar el ‘demos’ sense necessitat de compartir l’‘ethnos’
La dona buida
Qui o què era Brigitte Bardot? La seva mort ens ha agafat una altra vegada desprevinguts i les seves pel·lícules no aclareixen gaire més
El meu reconeixement a Lionel Jospin
Primer ministre, deixa l’empremta d’un president: és quelcom d’excepcional en la història de la V República
Ricard Pérez Casado, la València del futur
Ell no hauria cregut mai que el PP, el PSOE, Compromís i fins i tot Vox sumessin els seus vots al ple municipal, com ha passat, per reconèixer el seu paper històric
Mossèn Bigordà, el capellà i periodista ‘progre’
Sempre va ser un home, un capellà afable, atent, respectuós, de bon consell, gens ingenu, compromès i amb qui podies compartir el pa
La reina de la comèdia
A partir d’un dels gèneres cinematogràfics menys apreciats, Diane Keaton va saber construir un poderós arquetip femení per als nous temps
Antoni de Moragas i Spa, una Barcelona entre cireres
Va ser un d’aquells barcelonins cosmopolites, il·lustrats i tolerants que van modernitzar la seva ciutat, obrint-la a Europa en comptes de ruralitzar-la
Lluís Reverter, servidor públic
Tenia una permanent preocupació per ser útil, per participar en esforços que portessin a un resultat eficaç
Frank Gehry en vuit obres i quatre trobades
Després de donar-me la seva targeta professional me la va reclamar dient que li faltava el telèfon del seu domicili, que va anotar a mà en el revers, en una prova d'amabilitat infreqüent
Lluís Permanyer, un esperit lliure
Educat i enraonador, ha estat un luxe haver treballat amb ell durant més de seixanta anys
El guapo de la festa
En els anys 70, Robert Redford, mort fa pocs dies, va ser testimoni privilegiat d’una època clau per entendre el món d’avui
Ruth A. Davis (1943-2025)
Cònsol general dels EUA a Barcelona els anys anteriors als Jocs Olímpics, és potser la diplomàtica que ha deixat més empremta a la ciutat
Gràcies, presidenta Violeta Barrios!
Va governar sense insultar mai ningú, oferint la mà a tothom de la mateixa manera i sembrant amor en un país desamorós i polaritzat
Alasdair MacIntyre, el filòsof de les virtuts
La seva obra ajudarà a pensar noves maneres de viure coherents amb els valors morals que sustenten la vida en comú
José Enrique Serrano, el corredor de fons
Era respectat pels seus iguals i aconseguia aquell nivell que el feia ser sempre invocat
Gene Hackman, a porta tancada
La desaparició de l’actor permet repassar la seva carrera a la llum de les estranyes circumstàncies de la seva mort
Pepe Mujica, l’home que vivia com pensava
L’expresident d’Uruguai afirmava que necessitar molt és contrari a la felicitat i que la sobrietat dona llibertat
La llei de Lynch
La defunció recent de David Lynch convida a reflexionar sobre el seu llegat incert, un enigma dins d’un altre enigma
Humana, massa humana
La defunció recent de Marisa Paredes, una de les grans actrius de la història del cinema espanyol, porta a recordar alguns dels seus moments estel·lars
Quincy Jones, en grau superlatiu
Músic molt preparat i treballador infatigable, va omplir set dècades de música, des del jazz fins al rap
L’home ocult
La mort d’Alain Delon permet reflexionar sobre el que «l’home més atractiu del món» va representar per al cinema europeu
Nacho Para, la capacitat infinita per contagiar entusiasme
Toca aprendre a viure amb el seu record, però sense la calidesa de la seva presència còmplice; ens deixa feina per fer
Montse Serrano, llibretera humanista
La Montse de +Bernat va ser un referent humà, literari i llibresc per a milers de ciutadans de Barcelona
Alberto Fujimori, el pare de la «democràcia salvatge»
El seu llegat i la seva manera de fer política gaudeixen de bona salut, per desgràcia de la nostra institucionalitat gairebé destruïda
Miguel Milá: intel·ligència, ironia i amabilitat
Podem percebre les traces de la seva personalitat emergir en molts dels seus dissenys
Joan Rigol, vers lliure i home d’entesa
Va saber donar lloc al millor fruit de la política: l’acord entre els diferents, entre els adversaris, al servei del comú
Josep Lluís Sureda (1923-2024)
És difícil trobar persones intel·ligents i és gairebé inassolible trobar-ne de capaces de revestir de sentit pràctic la seva intel·ligència: Sureda estava dotat —i n’excel·lia— d’intel·ligència pràctica
Quan ‘Gigi’ Riva torni… sentirem un «retrunyir de trons»
El president del Comitè Olímpic Nacional italià va destacar que, amb la mort del futbolista, els italians quedaven orfes d’un mite
Ferran Ferrer Viana, l’home que va posar guapa Barcelona
Va ser l’ànima de la campanya més exitosa de la història de la ciutat
Pere Pascual Piqué, el gran mediador del paradís
Periodista i sacerdot
‘Soro’, tot el periodisme dins del cap
José Antonio Sorolla, el periodista imprescindible per la seva pulcritud i rigor
© Tots els drets reservats / 2018 – 2026 Política & Prosa S.L.
ISSN 2604-708X
Junta General Socis
informacio@politicaprosa.com
Disseny / verddisseny.com & compost.cat
Projecte finançat per la Direcció General del Llibre, del Còmic i la Lectura, Ministeri de Cultura.