• Carmen Claudín: «Ucraïna està definitivament perduda per a Rússia»

    Investigadora associada del CIDOB

  • Retrat de Carmen Díez de Rivera

    Espanya la va convertir en personatge públic, però no va reconèixer mai plenament el seu lloc polític

  • Jerome Powell, el guardià de la independència de la Fed

    Fins a nou bancs centrals van emetre un comunicat conjunt oferint suport total al president de la Fed davant les amenaces de Trump

  • Sempre en moviment

    Robert Duvall va ser un actor més complex que no semblava: amb llums i ombres, els seus millors personatges encara resulten enigmàtics

  • La fi d’una era intel·lectual: Edgar Morin i el darrer sospir del ‘Maître à Penser’

    La seva vida i obra són un testimoni de resistència, curiositat insaciable i un rebuig absolut a les fronteres artificials del coneixement

  • Álvaro García Ortiz: El factor humà

    “Els fiscals hem de limitar-nos a ser honestos funcionaris i intentar que tothom sigui tractat igual. Aspirar a això és la clau d’aquest ofici”

  • Final de festa

    Beatriz de Moura havia dit que no aniria al seu propi funeral, però els amics no van renunciar a consolar-se per última vegada

  • Mariam Barghouti, el combat amb la paraula

    S’ha convertit en un referent del periodisme internacional pel seu treball sobre el terreny a la Cisjordània ocupada

  • Ignacio Martínez de Pisón: «El realisme, tantes vegades donat per mort, està més viu que mai»

    ESCRIPTOR

  • David Hockney, el primer ‘instagramer’ de la història de la pintura

    La gran retrospectiva que li va dedicar el 2025 la Fundació Louis Vuitton de París va condensar la seva variada carrera i va rebre gairebé un milió de visitants

  • Enric Castells: «La Caputxinada és irrepetible»

    FRARE CAPUTXÍ

  • Arcadi España, el ciclista socialdemòcrata

    Si admirem allò que de vegades ens falta, per a mi ha estat sempre admirable el seu ordre germànic

  • Sol Gallego, el millor periodisme i el millor d’‘EL PAÍS’

    Debat, respecte, pluralitat de punts de vista i fraternitat són les virtuts necessàries per a una redacció, que ella va practicar a bastament, més que ningú

  • Lobo Antunes o la recerca del Sant Greal de la literatura

    La societat portuguesa va entendre ràpidament que tenia al davant un poeta condemnat a la prosa

  • Morán i el 23-F

    Gregorio Morán (1947-2026) ha estat un periodista rellevant, i impertinent, que ha deixat empremta en la interpretació de la història recent

  • Mercedes Monmany: «Amb una mà llegeixo llibres de literatura i a l’altra hi tinc un llibre d’història»

    ASSAGISTA I CRÍTICA LITERÀRIA

  • Habermas: l’ús públic de la raó

    Pretenia fundar el ‘demos’ sense necessitat de compartir l’‘ethnos’

  • Lleó XIV: ordre, diàleg i humilitat

    El papa vol unir l’Església escoltant tothom i així contribuir a la pacificació d’un món que viu moments convulsos

  • Julio Iglesias: ‘no vayas diciendo por ahí’

    Camilo Sesto va continuar sonant als autos de xoc i als karaokes i Julio, ja només als autocars de l’Imserso

  • La dona buida

    Qui o què era Brigitte Bardot? La seva mort ens ha agafat una altra vegada desprevinguts i les seves pel·lícules no aclareixen gaire més

  • Albert Solé: «Un país sense cinema documental és com una família sense àlbum de fotos»

    DOCUMENTALISTA

  • El meu reconeixement a Lionel Jospin

    Primer ministre, deixa l’empremta d’un president: és quelcom d’excepcional en la història de la V República

  • Carme Riera: «És un luxe escriure i ensenyar literatura»

    ESCRIPTORA

  • José Ramón (Moncho) González Cabezas, pioner en una ètica periodística vigorosa

  • Gianni Infantino, Make FIFA Great Again

    La part més polèmica de l’etapa d’Infantino és la seva condició flagrant de servil aliat de Donald Trump

  • Ricard Pérez Casado, la València del futur

    Ell no hauria cregut mai que el PP, el PSOE, Compromís i fins i tot Vox sumessin els seus vots al ple municipal, com ha passat, per reconèixer el seu paper històric

  • Catherine Connolly, una ‘outsider’ a la presidència d’Irlanda

    L’estil sense filtres va ser la seva marca durant la campanya per a les eleccions presidencials

  • Mossèn Bigordà, el capellà i periodista ‘progre’

    Sempre va ser un home, un capellà afable, atent, respectuós, de bon consell, gens ingenu, compromès i amb qui podies compartir el pa

  • Basilio Baltasar: «Els premiats a Formentor componen la brillant constel·lació literària del que no és evident»

    EDITOR I ESCRIPTOR

  • La reina de la comèdia

    A partir d’un dels gèneres cinematogràfics menys apreciats, Diane Keaton va saber construir un poderós arquetip femení per als nous temps

  • Jordi Borja: ciutat, política i compromís

    Veu la ciutat, les seves places i carrers com a part de la infraestructura bàsica de la democràcia

  • Antoni de Moragas i Spa, una Barcelona entre cireres

    Va ser un d’aquells barcelonins cosmopolites, il·lustrats i tolerants que van modernitzar la seva ciutat, obrint-la a Europa en comptes de ruralitzar-la

  • Lluís Reverter, servidor públic

    Tenia una permanent preocupació per ser útil, per participar en esforços que portessin a un resultat eficaç

  • Frank Gehry en vuit obres i quatre trobades

    Després de donar-me la seva targeta professional me la va reclamar dient que li faltava el telèfon del seu domicili, que va anotar a mà en el revers, en una prova d'amabilitat infreqüent

  • Lluís Permanyer, un esperit lliure

    Educat i enraonador, ha estat un luxe haver treballat amb ell durant més de seixanta anys

  • Nicolas Sarkozy, l’enterrador de l’herència gaullista

    Primer expresident empresonat en la història de la V República, ha evolucionat de l’humanisme de De Gaulle a un apropament a les tesis nacionalistes i xenòfobes

  • Montse Colell: «He arribat a plorar quan es van morir els primats de la meva tesi»

  • Anna Guitart: «A la fira s’hi mostra una Barcelona diversa amb tota la seva riquesa literària»

  • El guapo de la festa

    En els anys 70, Robert Redford, mort fa pocs dies, va ser testimoni privilegiat d’una època clau per entendre el món d’avui

  • Laura Borràs, la filla de l’1 d’octubre

    La seva victòria a les primàries, lligada a la tutela de Quim Torra, representava la nova estratègia a seguir: retòrica incandescent i ni un pas enrere