• Contra la vida avorrida, l’exageració

    Els artistes a la vora de la demència de Thomas Bernhard menystenen o infravaloren, a propòsit, la normalitat o la resignació del punt mitjà

  • L’home de la multitud

    Victor Bâton és algú abúlic, indecís, negat per a qualsevol esforç coherent, víctima d’unes aspiracions insatisfetes

  • L’agudesa visual

    Txékhov és capaç de magnetitzar-nos amb la narració de l’ensopiment d’un simple viatge rutinari

  • Exaltació i tristesa

    Max Blecher va veure alterat el curs de la seva existència el 1928, quan una tuberculosi el va condemnar a estar postrat al llit fins a la mort

  • En la penombra d’un gran teatre

    Henry James ens exigeix que siguem tan intel·ligents i savis com ell, cosa que de tant en tant ens exaspera perquè sabem que no és així

  • L’ímpetu descordat

    A ‘Els invictes’, en un paisatge assolat per la guerra i la mala sort, els antics propietaris han d’habitar en les cabanes abandonades dels negres

  • La força i la puresa

    El cabalós talent literari de Robert Coover aconsegueix que cada pàgina de ‘Huckleberry Finn a l’oest’ desbordi de força narrativa i puresa literària

  • Davant del dolor dels altres

    A ‘El setge de Sebastòpol’ Tolstoi ens concedeix el privilegi d’accedir als últims pensaments dels soldats i els oficials abans de morir

  • Torres que caminen

    L’obra de Krjijanovski va romandre inèdita fins a la ‘perestroika’, el preu a pagar per estalviar-se el viacrucis dels gulags o l’execució sumària

  • El foc roent de la bellesa

    L’escriptura de László Krasznahorkai, premi Nobel 2025, ocuparia un dels llocs d’honor en una possible llista on hi figuressin els millors novel·listes en actiu

  • Delirants, crèduls, babaus i posseïts

    Els protagonistes d’aquests relats tenen una missió clara i lineal, com si fossin uns herois rescatats d’alguna llegenda molt antiga

  • Tornar a casa

    En la novel·la de Núria Perpinyà les peripècies d’Ulisses es converteixen en una aventura fantàstica protagonitzada per una molècula de nom Ubis

  • Mares i filles

    Tothom creix contra algú, i Irène Némirovsky, escriptora russa en llengua francesa, creix contra la seva mare: l’odiava amb un odi abominable

  • Totes les famílies normals

    Entre pares i fills tot s’acosta a l’estranyesa: és un territori propici per fer literatura; ho afirmava Hawthorne i ho saben Alba Dalmau i Albert Pijuan

  • Desconcert, enlluernament, fascinació

    Murdoch demostra, pàgina rere pàgina, que ella sí que pot fer una sèrie d’operacions literàries que no estan a l’abast de tothom

  • Les explosions interiors

    Si algú s’espera alguna calamitat sanguinolenta a ‘3 a Denver’, de Joel G. Morera, en sortirà ben decebut, perquè el terror és mental

  • El tràgic vulgar

    Gràcies a la picaresca d’un impostor i als seus viatges a través de l’estepa, contemplem un dels retrats insignes de la cobdícia i la vanitat dels humans

  • Ombres enmig de la boira

    A Conrad no l’interessen tant les peripècies com la repercussió que tenen sobre els personatges del relat

  • La jornada d’un càndid

    El Tolstoi jove és tan espectacularment bo com el Tolstoi adult, el novel·lista èpic i titànic de ‘Guerra i pau’ o ‘Anna Karènina’

  • Els camins del costumisme

    Màrius Serra sembla fer amb les paraules, i amb el traç pur d’unes frases precises, riques i diàfanes, el que li dona la gana

  • L’ull de l’ànima

    Antoni Veciana crea una veu narradora torbadora i resplendent que ens du a un remolí d’imatges que alteren la consciència de la realitat

  • Les persones dèbils

    ‘Aguas de primavera’ és una història d’amor, d’embruix i possessió, envoltada d’un enorme pessimisme romàntic

  • Un desig amagat

    Jordi Coca crea enigmes amb gairebé no res, amb uns recursos d’alta eficàcia, tal com fan els escriptors en plenitud de facultats narratives

  • Un huracà

    Sílvia Alcàntara atrapa el to immaterial de la tristesa que contagia i acoloreix el teixit i el moviment atzarós que tracen les històries familiars

  • Els finals feliços

    L’esperança d’un escriptor, deia Auden, consisteix a ser com un formatge d’alguna vall, local, però admirat arreu

  • Avatars de Gabriel Caballero

    L’aposta de Julià de Jòdar consisteix a identificar la ficció amb l’ambigüitat per dir que les coses reals no són mai ni senzilles ni clares

  • Els misteris del gran magnat

    El protagonisme de ‘Fortuna’ recau en un home solitari, egocèntric i ascètic que, ben aviat, aprèn que la riquesa serveix per doblegar i adaptar la realitat

  • Les relacions infinites

    Alguns escriptors no volen tant escriure amb originalitat com reescriure els relats que més estimen

  • Medievals actualitzats

    El narrador de l’‘Espill’ deixa constància dels fracassos i els ressentiments que li han ocasionat les seves relacions amb la «femenil condició»

  • Els bons efectes de la convencionalitat i la inversemblança

    Una trama detectivesca en què el lector es troba participant-hi, i un debut ple de promeses de futur

  • El domini de la terra

    En aquesta novel·la Willa Cather explica les dificultats i la valentia dels que van forjar els orígens d’una comunitat

  • Un bon començament

    Coincideixen tres llibres que confirmen que, en la literatura de debò, el tema es revela al final

  • Anar vivint i anar veient

    Txékhov és el mestre de l’artifici de la simplicitat nítida, capaç d’aconseguir que l’ànima de l’objecte més comú ens sembli radiant

  • La virtuosa desmesura verbal

    Una biografia novel·lada de Maties Palau Ferré, un pintor que Picasso va considerar el seu successor i que crema al llarg de deu anys cada quadre que pinta

  • Forces, fervor i poesia

    Abans de viatjar a Europa Dostoievski ja estava convençut que trobaria una cultura moribunda, orfe de llum espiritual i moralment desorientada

  • Magnitud i generositat

    Valentí Puig inspecciona l’horror i les malalties que afecten l’organisme o l’ànima del món i s’examina ell mateix sota el microscopi de la seva pròpia prosa

  • La irrealitat versemblant

    Prosa flexible, sensual, inesperada i precisa, una pura força narrativa que voreja la nuesa lírica sense perdre mai de vista el sentit de l’humor

  • La perversitat imaginativa

    Stephen Dixon sedueix gràcies a un estil sense floritures que un crític nord-americà va descriure com «una prosa en roba interior»

  • Les pors internes

    Una novel·la que el lector no vol ni pot deixar des de la primera pàgina fins al final i que el col·loca en un estat d’eufòria semihipnòtica

  • El nen que va prendre el relleu de l’Eulògia

    Una novel·la sobre la memòria col·lectiva i la vida de Gabriel Caballero, que enlluerna mentre descriu la guerra i la pau, els crims i els càstigs