Va ser en una classe de teatre al Quebec. Després d’un convuls exercici d’improvisació, un bon professor li va preguntar: «Tu Wajdi has viscut la guerra?», i ell va respondre: «No realment». «Però dius que vau marxar del Líban fugint de la guerra, oi?»; «Sí, però en realitat només vaig viure-ho quatre anys. Jo només vaig veure morir gent una vegada. La guerra dura des de fa més de quinze anys». En aquella improvisació hi havia hagut crits, trets, ferits, llavors hi havia una explosió en un bus, tothom moria. «Però llavors, sí que vas viure la guerra... L’has viscuda durant quatre anys de la teva vida i no n’ets conscient, te n’adones?». Aquell dia Wajdi Mouawad va comprendre que el teatre pot alliberar les ferides, i també les pot curar.

Mouawad ha escrit algunes de les obres més punyents i precioses del nostre segle. És l’autor d’Incendis, Boscos, Cels, Un obús al cor, Ànima, Tots Ocells... Amb més de vint-i-vuit obres publicades, entre teatre i novel·la, i prop d’una cinquantena d’espectacles dirigits, Mouawad ens parla amb franquesa i ens interroga com un poeta tràgic sobre el nostre món i les profunditats de la nostra ànima. Un teatre popular que barreja filosofia, poesia i narrativa hipnòtica, i que a poc a poc ens fa anar més enllà.

Llegir o fer un Mouawad és emprendre un viatge. Així ho vivim cada vegada a La Perla amb el públic que ens acompanya. Un viatge per conèixer qui ets, per sentir la necessitat d’estimar i la dificultat de dir-ho, pel dolor de la guerra i de les grans desgràcies del món, a través de països i personatges forts i molt diferents, a través del temps i de les generacions, de les esperances abandonades i de les creences que hem heretat. Un viatge que busca reconciliar-nos.

I és que aquesta és la qüestió. És possible aquesta reconciliació? O ens ho diem per poder suportar una mica millor la cruesa del nostre món?

Aquest octubre, Mouawad ha plantejat aquesta pregunta a Barcelona. De fet, la planteja des de totes les ciutats que visita, i la planteja a tots els teatres i els sistemes culturals del món. Va ser convidat a inaugurar la Biennal de Pensament i ens van convidar a acompanyar-lo. I l’hem pogut escoltar. Amb pauses entre pregunta i resposta, buscant bé les paraules, assegurant-se de parlar sempre honestament, Wajdi Mouawad ha explicat que dos anys enrere hagués respost molt diferent, però avui li resulta molt difícil parlar de reconciliació.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït