Sicília és escenari de diverses òperes. Com el seu títol indica, trobem l’illa a I vespri siciliani (Verdi), però també a Tancredi (Rossini), Cavalleria Rusticana (Mascagni), Béatrice et Bénédict (Berlioz) i més endavant, al segle XX, a Król Roger (Szymanowski). L’òpera també va ser vehicle per expressar el descontentament dels sicilians amb les autoritats. Això va passar, per exemple a Caltanissetta. El 1875 es va inaugurar el Teatro Regina Margherita, un dels primers teatres d’òpera sicilians, amb, segons les cròniques, un molt discret Macbeth de Verdi, però al cap de dues setmanes una altra òpera va encendre els ànims que ja estaven prou escalfats.

L’òpera era l’avui desconeguda Il birraio di Preston, de l’oblidat Luigi Ricci, estrenada a Florència el 1847. El melodrama giocoso en tres actes va tenir força èxit a Itàlia i es va representar en diverses ciutats europees, entre les quals, Barcelona on va arribar, al Liceu, el 1855.

L’opera sobre un cerveser anglès va ser una imposició del governador civil, el cavaliere Fortuzzi, originari de la Toscana. Feia quinze anys que els sicilians en un plebiscit havien donat el seu vot favorable a unir-se al nou Regne d’Itàlia sota els Savoia. Tanmateix, les expectatives que havia generat aquella unió no es van acomplir. No és que els sicilians enyoressin la monarquia borbònica que els havia governat fins al 1860, sinó que la nova administració pública es va omplir de funcionaris vinguts del nord, com el tal Fortuzzi, amb els quals no hi havia manera d’entendre’s, ni per l’idioma que parlaven uns i altres, ni pel tarannà.

D’altra banda, la promesa de repartiment de terres feta per Giuseppe Garibaldi no es va complir. Es van reintroduir tributs que havien estat eliminats, com el que gravava la sal, i es va imposar el servei militar obligatori que a Sicília no era forçós. Resumint, les condicions econòmiques havien empitjorat i per acabar-ho d’adobar hi havia un considerable ferment republicà. En aquest clima de malestar difós a tota l’illa on eren freqüents protestes i aldarulls, l’obstinació del governador de Caltanissetta contra tothom no va fer altra cosa que encendre més els ànims i la representació d’Il birraio di Preston va acabar com el rosari de l’aurora.

 

Disputes de casino

Andrea Camilleri, l’escriptor que amb el seu humor i fins i tot mordacitat ens ha deixat un dels retrats més incisius de l’illa i dels seus habitants, els del passat i els del present, va agafar aquest fet per fer-ne una novel·la que va titular amb el nom de l’òpera (traduïda al català com L’òpera de Vigata) i la va situar al poble de la seva invenció, a Vigata, escenari de tantes obres seves com les protagonitzades pel comissari Montalbano, més de cent anys després dels fets que ara ens ocupen.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït