Poques vegades es manifesta amb tanta claredat la força del catolicisme com en el moment de la mort d’un papa. Malgrat les esglésies europees buides, l’escàndol inacabable dels abusos sexuals o l’incorregible masclisme institucional, tot d’una sembla com si s’hagués esborrat la distància creixent entre la institució eclesial i els ciutadans batejats, tan bon punt s’anuncia la mort del cap de l’Estat del Vaticà i es produeix l’explosió barroca dels rituals que acompanyen els funerals i l’enterrament del papa i l’elecció del seu successor.

El poder espiritual adopta en aquestes ocasions la fesomia geopolítica del poder terrenal, fins al punt de convertir la plaça de Sant Pere on se celebren les exèquies en l’escenari de tractes i de cimeres de transcendència mundial, com ho prova la fotografia de Donald Trump i Volodímir Zelenski parlamentant dins la basílica, asseguts com en confessió un davant de l’altre.

Aquesta dimensió no es pot explicar només pel pes històric del Vaticà i pels 1.400 milions de catòlics pel cap mas comptabilitzats per la jerarquia eclesiàstica, sinó que té a veure amb la personalitat del papa difunt i el moment precís en què s’ha produït el decés, en plena destrucció de l’ordre liberal dels darrers vuitanta anys, amb tres cruents guerres en marxa (a Gaza, a Ucraïna i al Sudan), un augment de les desigualtats i la pobresa arreu, tot plegat sumat als efectes de la crisi climàtica, i amb els Estats Units, la fins ara superpotència hegemònica, embarcats en una deriva autoritària, proteccionista i repressiva contra la població d’origen estranger.

El papat de Francesc ha culminat amb un enfrontament obert amb el trumpisme hores abans de la seva mort.

 

Poques hores abans de morir, el papa Francesc va escenificar el pèssim estat de les seves relacions amb la Casa Blanca, en donar a conèixer el seu darrer missatge en el qual demanava «renovar l’esperança i reviure la confiança en els altres, fins i tot els que són diferents o venen de terres llunyanes, tot i portar costums, formes de vida i idees desconegudes» i rebre, a la vegada, el vicepresident J.D. Vance, catòlic convertit tot just fa sis anys, just quan va prendre velocitat la seva carrera política republicana.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït