A Joan de Sagarra, in memoriam

 

La mort del gran cronista que ha tingut la ciutat de Barcelona en els darrers seixanta anys, em refereixo a Joan de Sagarra –la pèrdua es va produir el passat 11 de maig– m’ha recordat l’immens plaer amb què vaig llegir les Memòries del seu pare, Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), publicades l’any 1954, on recollia els records dels seus primers vint-i-quatre anys de vida. Una vida sòlidament vinculada al món barceloní de principis de segle, però també arrelada a la Catalunya rural de la qual procedien les seves dues famílies, la paterna i la materna, els Sagarra i els Castellarnau.

Els primers eren originaris de Verdú (a tocar de la comarca de la Segarra) i l’autor, per explicar la història, es remunta a l’existència d’un tal Climent Sagarra, pagès, gràcies a la documentació conservada pel seu pare «i a l’àmbit de la nostra casa del carrer de Mercaders, on es pot dir que ressonava la veu de deu generacions». Allà va créixer l’autor, en un ampli casalot de tres plantes, amb infinites habitacions i atabaladora arquitectura, on convivien des de les ties solteres (germanastres del seu besavi) als parents més pròxims. La casa, limítrofa amb la del marquès de Sentmenat, quedaria afectada i seria demolida per la reforma que obrí la Via Laietana. De manera que la família Sagarra es va veure en l’obligació de traslladar-se de domicili, al número 400 de l’avinguda Diagonal, tocant a Balmes. No queda res en l’actualitat de l’antiga noblesa del carrer de Mercaders, destrossada per sempre.

Quant a la família de la seva mare, Filomena de Castellarnau i de Lleopart, l’escriptor li troba encara arrels més ancestrals, al comtat del Pallars, al voltant del segle XI, amb els orígens en els senyors de Castro Arnaldi, vinculats al comtat de Foix. Ambdues famílies són les protagonistes de la primera secció del llibre (de les cinc que té i que funcionen autònomament). El volum està dedicat a la memòria del pare de l’escriptor, Ferran de Sagarra i de Siscar, de l’Espagnol i de Montoliu, en el centenari del seu naixement (el 19 d’agost de 1853), i la seva influència és palesa en el fill (per cert, el darrer de catorze, dels quals en van sobreviure sis), ja que és el pare qui transmet a l’escriptor el gust per la crònica, ideal o actitud intel·lectual que arribaria fins al net, Joan de Sagarra.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït