A «El punt de llibre», un dels nou contes pletòrics d’encant de Siguizmund Krjijanovski (Kíiv, 1887-Moscou, 1950) que Marta Nin ha triat i traduït per armar El paper perd la paciència, un volum de lectura indeclinable, el narrador coneix en el banc d’una plaça moscovita un personatge dotat d’una enorme capacitat fabuladora, capaç de caçar fils argumentals arreu on fixi la mirada i de convertir qualsevol insignificança en el nucli central d’una història captivadora –una cornisa, un encenall, un àpat, un cementiri–, talment com si dugués a la pràctica el que Vladímir Korolenko recordava haver sentit dir a Txékhov: «“Sap com escric els meus contes? Així...!” Va fer una ullada a la taula, va agafar la primera cosa que va trobar, un cendrer, el va posar davant meu i va dir: “Demà, si vol, tindré un conte titulat El cendrer”».
Per al protagonista d’«El punt de llibre», els motius d’on sorgeixen els contes «són com partícules de pols en un raig de sol, o més ben dit, com mosquits sobre un pantà. Temes?! Dieu que no n’hi ha. Però a mi els temes no paren de burxar-me el cap. Tant si dormo com si estic despert, des de totes les finestres, tots els ulls, esdeveniments, coses, paraules... arriben en forma d’eixam, i cadascun, fins el més petit, intenta picar-me amb un fibló»; tanmateix, el seu talent es veu limitat a la narració oral, ja que no pot publicar res perquè l’època i el lloc on viu no propicien el cultiu de la diversió fantàstica.
Mireu com reacciona un oient quan sent a dir que la Torre Eiffel, fugint desesperada de si mateixa, en un paroxisme d’ira decideix suïcidar-se i es deixa caure just al mig del llac de Constança fent que l’aigua sobresurti vores enllà: «hi ha un disbarat. El llac de Constança té un diàmetre de noranta quilòmetres, de manera que és impossible que una falca de tres-cents metres en desbordi els marges». «A més a més, les torres no tenen el costum de caminar, oi?», respon el caçador d’arguments.
Escriptor oficialment inexistent
Som a la Rússia soviètica dels anys trenta, Gorki i els seus sequaços havien instaurat a punta de pistola el realisme socialista, predicaven la mentida didàctica, i estaven convençuts que la literatura havia de ser útil per a la classe treballadora i col·laborar en la construcció del Cel a la Terra. En una atmosfera tan atroç, l’experiència de l’escriptor fictici d’«El punt de llibre» no difereix gaire de la viscuda en la realitat per Siguizmund Krjijanovski i la seva extensa obra, literalment inèdita fins a l’arribada de la perestroika: va ser el preu a pagar per estalviar-se el viacrucis dels gulags o l’execució sumària. Escriptor oficialment inexistent, doncs, d’on devia treure la duresa moral i la tenacitat per asseure’s davant d’uns fulls en blanc, activar la seva inusitada força imaginativa, i omplir-los de frases i frases sabent que no podria assaborir-les ningú?




