No és la primera vegada que Robert Coover (Charles City, Iowa, 1932-Warwick, Regne Unit, 2024) ens du a l’Oest americà: el somnàmbul i errant heroi anònim que protagonitzava Ciutat fantasma (1998), abduït per un miratge en forma de llogaret, anava topant una vegada i una altra amb els principals elements configuratius de la mitologia del western, com si l’autor s’apropiés a consciència, amb un macabre i pornogràfic sentit de l’humor, del codi dels novel·listes pulp a la manera de Zane Grey.

Amb una inventiva enorme per a la filigrana verbal i el moviment, a través d’una estructura impulsada per la rigorosa disciplina d’un libèrrim do imaginatiu, on els trops del gènere s’anaven repetint i modificant fins al deliri —els recels que susciten l’arribada d’un foraster, el saloon i el prostíbul, els pistolers i el xèrif, els facinerosos sanguinaris i els atracadors de trens, la cantant libidinosa i la dolça mestra d’escola, l’omnipresència erosiva del desert—, Robert Coover ens oferia un nivell de la realitat en què les coses existien i alhora eren inconsútils: construïa un món incomprensible i d’una absurda dimensió laberíntica on l’ordre racional era descompost sense aturador, però arribàvem al punt final, després d’una jocosa i hilarant travessia, amb la mateixa certesa que exclamava el detectiu d’una altra novel·la seva, Noir (2010) —hi practicava un joc similar amb els estereotips de la novel·la policíaca—, «quan treballes en un cas, tots els desenllaços són possibles. Quan l’acabes, res no podria haver ocorregut d’altra manera».

Huckleberry Finn a l’oest (2017) no és tampoc el primer llibre de Robert Coover on es revela com un dels autors més entossudits a dinamitar les neuròtiques versions oficials de la identitat cultural estaunidenca, corroir l’ordre mental que les institucions dominants s’han cuidat prou bé d’establir, i desmuntar la persistència de les idees rebudes i dels llocs comuns més estesos: a la magistral, agra i sufocant sàtira de l’horror que era L’origen dels brunistes (1966) —una novel·la on Beckett sembla encarregar-se de l’orquestració de la cadència del Judici Final—, l’únic supervivent d’una explosió en una mina esdevenia la víctima candorosa tant d’un matrimoni a la recerca del Messies, idoni per a la lucrativa secta que s’havien inventat, com de la falta d’escrúpols d’una embogida i tramposa premsa groga.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.

Subscripció

Tria entre digital, completa/mensual, completa/anual o mecenes.

Subscriure’m

Registre Invitat

Et permetrà desbloquejar fins a 3 articles de la revista cada mes.

Registre gratuït