Paine, la comuna rural als afores de Santiago on es va criar el president electe de Xile, José Antonio Kast, té el trist rècord de ser el lloc amb més percentatge de persones detingudes desaparegudes durant la dictadura en proporció al nombre d’habitants. Les primeres setmanes del cop, 70 pagesos van ser-hi executats o en van desaparèixer. La majoria eren agricultors que s’havien beneficiat de la reforma agrària que va impulsar, primer, el president Eduardo Frei Montalva i, posteriorment, Salvador Allende. És un cas emblemàtic perquè a pocs llocs de Xile ha quedat acreditat, com en aquest, que els crims van ser planificats i executats no només per uniformats, sinó també per civils, en concret per latifundistes de la zona.

Entre aquests latifundistes, hi havia el pare i un germà de José Antonio Kast. El judici pels crims de Paine, que no es va arribar a celebrar fins a la recuperació de la democràcia, va acreditar que els pagesos havien patit la revenja dels grans propietaris de terres que es van venjar amb tortures i execucions de les expropiacions que havien patit per part de l’Estat. Ni Michael Kast, pare del president electe, ni el seu germà Christian, van arribar a rebre penes perquè el primer ja havia mort quan va acabar el judici i, en el cas de Christian, la justícia ho va desestimar perquè era menor en el moment en què es van produir els fets.

La participació directa de civils en els crims de la dictadura és un dels capítols menys documentats de la història recent de Xile, un que continua pendent d’escriure. Tot i que se sap que van facilitar recursos materials i van participar en batudes i afusellaments, són pocs els casos que han arribat als tribunals. A Paine han conviscut durant més de cinquanta anys els familiars de les víctimes i dels victimaris. Un memorial recorda els 70 homes executats i desapareguts amb un bosc de pilars de fusta en què destaquen espais buits que representen els que falten.