Quan Alèxia Putellas va aixecar la quarta Champions del Barça a l’Ullevaal Stadion d’Oslo, la imatge semblava inevitable. Com si aquell equip hagués nascut per dominar Europa. Però les grans dinasties no neixen aixecant copes. Neixen molt abans, quan una derrota obliga a imaginar una manera millor de fer les coses. Per entendre el Barça que avui encadena set finals europees en vuit temporades i quatre Champions, cal tornar a Budapest. A aquell 18 de maig de 2019 que, paradoxalment, continua sent un dels dies més importants de la història de la secció.
La derrota per 4-1 contra el Lió va ser un bany de realitat. El Barça havia arribat per primera vegada a una final de la Champions amb la il·lusió de qui s’ha colat entre les grans, però va descobrir que arribar-hi no era el mateix que estar preparat per guanyar-la. Les franceses, referència absoluta del futbol europeu, van resoldre el partit en poc més de mitja hora i van evidenciar la distància que encara separava les blaugrana del cim.
Aquella tarda, però, també va deixar una decisió que acabaria definint tota una època. Lluís Cortés va apostar, d’inici, per una Aitana Bonmatí de només 21 anys, per davant de futbolistes molt més experimentades com Andressa Alves. No era només una decisió pensada per a aquella final; era una aposta pel futur. Cortés va entendre abans que ningú que aquella migcampista s’havia de convertir en una de les cares del projecte. Budapest no va provocar una revolució. Va provocar una convicció: el Barça no s’havia de conformar amb competir. Havia de construir un model capaç de dominar Europa durant molts anys.
Les primeres passes ja s’havien començat a fer abans. El 2017, Lieke Martens va escollir Barcelona després de proclamar-se campiona d’Europa amb els Països Baixos i guanyar el premi The Best. Que una de les millors jugadores del món apostés pel Barça quan encara no havia conquerit Europa era tota una declaració d’intencions. Dos anys més tard arribaria Caroline Graham Hansen, el fitxatge més determinant de la història de la secció. La noruega no només aportava talent; elevava el sostre competitiu d’un equip que havia entès què li faltava per arribar al cim.
Però la transformació no s’explica només pels fitxatges. El gran encert del Barça va ser construir una columna vertebral que gairebé no s’ha mogut amb el pas dels anys. Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí, Patri Guijarro i Mapi León, al costat de futbolistes com Mariona Caldentey, Sandra Paños o Marta Torrejón, van créixer juntes fins a convertir-se en la base del millor equip del món. Al seu voltant, el club va incorporar les peces necessàries sense alterar mai la identitat del col·lectiu. La professionalització iniciada el 2015 va marcar un altre punt d’inflexió. Aquell any arribava Patri Guijarro, amb només 17 anys, com una aposta de futur. Dos anys després, el Barça pagava 50.000 euros per Mapi León, el primer gran traspàs de la història de la secció. No era només un fitxatge; era el senyal que el club estava disposat a invertir per reunir les millors futbolistes.
