Davant d’un taller del barri barceloní del Poble-sec, a la tardor de 2024, Mer, un noi transsexual nascut al Brasil fa 29 anys, m’explicava el seu consum de vídeos sobre geopolítica a YouTube. Per entendre la guerra a Ucraïna o el nou ordre mundial, em deia, tot allò que surt en els mitjans tradicionals no és fiable, ni suficient, ni atractiu. Perquè –justificava– els mitjans tradicionals tenen interessos polítics molt clars. «Estan comprats.»

Sense entrar en teories crítiques sobre la propietat privada dels mitjans de comunicació Mer explicava que coneixia els riscos de les xarxes –desinformació, conspiracions, algoritmes, etc.–, però que preferia això a la narrativa encotillada dels informatius televisius o als biaixos politicoeconòmics de la premsa tradicional. «Tots tenen interessos, però en el meu mòbil ho controlo jo. A vegades veig una fake, però ho controlo.» Sense negar els biaixos de les plataformes digitals, m’explicava que, així i tot, prefereix allò que creu controlar. Bàsicament perquè ho considera més proper al seu univers de coneixement.

La il·lusió del control sobre els algoritmes i la seguretat del consum en el dispositiu mòbil personal no és una quimera exclusiva de Mer o dels cinquanta joves, entre 18 i 35 anys, que hem entrevistat com a part del projecte sobre polarització social i consum de l’actualitat política. Liderats per Amparo Huertas Bailén –experta en l’estudi de les audiències i interseccionalitats–, a l’Institut de la Comunicació de la UAB, amb el finançament del Ministeri de Ciència i Universitats, hem identificat des d’una perspectiva qualitativa trets comuns i matisos al voltant de les pràctiques informacionals dels joves, més enllà de la confirmació de l’omnipresència dels mòbils i de les xarxes socials a les seves vides.

De fet, molt sovint, els debats sobre mòbils, xarxes i política condueixen cap a un excessiu èmfasi en la tecnologia, el seu paper en els processos d’adhesió a una ideologia, la radicalització o els efectes psicosocials, ignorant o menyspreant la seva dimensió cultural. L’antropòleg britànic Daniel Miller va realitzar dos grans estudis etnogràfics comparats en més de nou països, primer, sobre l’impacte de les xarxes socials (2016) i, després, sobre el poder dels telèfons mòbils intel·ligents (2021).