La regió austríaca de Vorarlberg, la més occidental del país, entre el llac de Constança i unes muntanyes de fins a tres mil metres d’altura, amaga un gran tresor musical en una petita ciutat de disset mil habitants. És Hohenems on, juntament amb el petit nucli de Schwarzenberg, s’hi concentren amb total fidelitat els amants de lied, de cançó poètica, vinguts de tot el món per assistir a la Schubertíada més cèlebre. Aquest any estan de celebració perquè es commemora el 50è aniversari de la seva creació. Ho fan aquest mes de maig amb la reconstrucció dels programes que s’hi van poder escoltar el 1976.
El nom de Schubertíada remet a les trobades musicals que Franz Schubert (1797-1828) i els seus amics feien en salons privats on el compositor, molt prolífic en el terreny de la cançó (en va compondre unes sis-centes!) sempre en tenia més d’una per estrenar, però també s’hi interpretaven altres obres de cambra. Ignaz von Sonnleithner, jurista, escriptor i compositor, amic de Schubert i també de Beethoven, era un dels que tenien sempre les portes de casa seva obertes a aquestes trobades les quals els amics del compositor vienès van batejar com a schubertíades. Era la Viena que havia reunit el Congrés que restabliria l’ordre antic a Europa després de les guerres napoleòniques, la Viena que amb l’estil Biedermeier vestia el marc burgès domèstic, l’esfera privada on s’havia refugiat l’art, temorós de la censura imposada pel més que conservador canceller Metternich.
Schubert va morir jove, a trenta-un anys, i una activitat amb un nom tan estretament lligat a l’artista va perdre presència. No és que entre la mort de Schubert i avui la seva música íntima desaparegués ni que s’hagués deixat de compondre aquest gènere. De lied n’hi ha hagut sempre. El que va canviar va ser la manera de fer-lo arribar al públic.
Avui, les schubertíades són festivals dedicats a les seves cançons, però també a la cançó poètica en general i també a la música de cambra, on la intimitat original, la companyonia entre amics, és substituïda per la proximitat del públic amb els intèrprets, però sense el caràcter domèstic del seu origen.
